Aprofitant el viatge a Bellver de Cerdanya no vaig mancar la compra de pa al forn d'en Pous. Els recomano el de ségol que n'elabora dos cops a la setmana i la coca de forner que és una autèntica delícia. En Joan Pous és el forner, home polifacètic, que comparteix de fa anys l'ofici de nit, el de forner, amb el de dia, el de polític, i encara té temps per practicar l'afició a la història i les tradicions. Coneix la Cerdanya com pocs i és una gran persona. I seguint la ruta del pa, parava al Mercat d'artesans alimentaris un dels més ferms exponents històrics del pa ecològic a catalunya: en Pitus. El Pa d'en Pitus (938238161) és tot un clàssic. Viu, mòlt els cereals (de cultiu local), produeix la farina, elabora i cou el pa, al Molí de Boixader, a Vilada (Berguedà). De cereals i granes, d'espelta i, ara també, de farro, són les especialitats d'un pa que alimenta el cos i l'ànima i dóna gust de menjar.
12.8.08
La Cerdanya, el rebost més fresc del Pirineu

Cada any per aquestes dates, coincidint amb la festa de Sant Llorenç, des de fa deu anys, em toca viure una de les tradicions gastronòmiques més entranyables que conec: el Concurs de llonganisses de pagès de Bellver de Cerdanya. Trenta llonganisses fruit de la matança del porc a pagès, que perviu malgrat les trabes administratives i els mals vents que bufen pel sector, acudeixen a concurs representant 25 pobles de la Cerdanya, incloent-ne dos de la part francesa, en un modèlic exercici de pràctica ancestral d'alt prestigi popular, de codificació organolèptica i de memòria del gust. El mateix dia té lloc a Bellver un altre exercici exemplar: la fira d'Artesans alimentaris del Pirineu. Integrada per una trentena de productors, d'autèntics artesans (i no de la tropa de falsos artesans i figurants de pessebre que envaeixen les fires i xuclen com paràssits), la fira és una lluïda mostra de la flor i nata pirinenca. Formatges d'Ossera, Bor, Guils, Adrall, St Miquel de Cuixà, Meranges, Borredà, Peramola o Sort; embotits de Bellver,Estamariu i Berga; confitures de Bor i La Pobla; mel de Sallagosa; sucs de Cornellà i Arietja; conserves ecològiques de Santa Pau; i bon pa al que em referiré a part, conformen una oferta única, el rebost més fresc i genuí de tot el Pirineu. A tall d'epíleg, vull afegir que la feina tan ben feta té ànima i nom: el del Concurs es diu Salvador Vigo, i el de la Fira Joan Sangenís. Són únics.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)