31.10.13

Xocolaters osonencs captiven París

S’hi han trobat artistes de totes les disciplines i professionals de tots els àmbits: quan també triomfen lluny de casa, la gent de la terra els valora encara més. Abordo novament el tema, acabat de tornar de París, on dos joves pastissers osonencs s’han ficat a la butxaca, una vegada més, un públic embadalit per les seves habilitats amb la xocolata. Són Ramon Morató i Josep Maria Ribé, mestres de la Chocolate Academy (hereva l’antiga Aula Chocovic) que durant tres dies, en ocasió de la celebració del Salon du Chocolat, han dut Osona al cor del santuari de l’alta pastisseria que és París. És un orgull que gent tan bona en el seu ofici obtinguin reconeixement justament allà.

Morató va liderar, a finals dels anys noranta, un grup de joves pastissers catalans, entre ells Ribé, que representaven la part dolça d’aquell esclat de creativitat que venia de la cuina. De l’obrador estant, amb la xocolata per icona, van sacsejar un sector endormiscat, ensopit i arcaic, contribuint a situar Catalunya a la divisió d’honor de la gastronomia dolça.

De fet, la tradició ve de lluny. La fabricació de xocolata a Osona és centenària i un dels pastissers més innovadors del país, a la dècada dels setanta, avançat als temps de rauxa creativa que vindrien anys més tard, fou Quim Capdevila. La foto de tots tres junts a París que ha circulat per les xarxes socials durant aquests dies immortalitza el relleu generacional.

Publicat a El 9 nou

26.7.13

Busco feina

Com diu un bon amic, “avui dia tot es quantifica, excepte el grau d’estultícia que és infinit”. Per evitar no ser un més, s’estén entre els llicenciats universitaris francesos la tendència de confeccionar currículums originals per enviar a les empreses a l’hora de buscar feina. El suplement estudiantil del diari Le Figaro publicava, fa pocs dies, una detallada descripció dels candidats més agosarats.

El nivell de creativitat d’alguns CV mereix, per sí mateix, el premi d’un lloc treball. Els que més criden l’atenció tenen a veure amb les coses del menjar i del beure. Un tortell de reis dins d’una tradicional capsa de llautó de galetes en el que la fava conté l’adreça web del CV amb vídeo de l’elaboració del pastís inclosa; aquell en forma d’etiqueta d’ampolla de vi que enviava (mirant que sempre fos el propi del territori) a les escoles on buscava feina; aquella noia que s’anunciava “amb bombolles fresques i alegres” com la botella de Perrier amb codi QR del currículum a l’etiqueta; la del pot de confitura amb l’USB amb corresponent CV a dintre o el del paté de foie autèntic amb el currículum omplint la llegenda de la contraetiqueta.

Els que arriben a la jungla del mercat laboral de la universitat estant, en poden prendre nota. D’arguments, a Osona i al Ripollès, no els en falten. Hi ha galetes com les d’abans, aigües minerals a dojo, pans i coques de campionat, confitures de pot petit i, a Vic, la millor llonganissa de Catalunya i part de l’estranger.

Publicat a El 9 nou