Talents, genis i emigrants
Aquesta setmana Catalunya ha tornat ha refermar el seu lideratge al món en una de les disciplines que més rellevància internacional li ha donat en els darrers anys, la cuina. Jordi Roca, el germà petit del trio celestial, ha obtingut el flamant reconeixement de millor cuiner dolç del món. El premi, concedit per la revista britànica Magazine en el marc de la gala per nominar els 50 millors restaurants del món (una mena d’Òscars de la cuina) celebrada a Londres, li ha lliurat un dels mestres xocolaters més prestigiats, el manlleuenc Ramon Morató, en nom de Barry Callebaut, l’empresa que el patrocina.
El fet, coincidint amb la tornada d’un recent viatge a Mèxic, em mou a reflexionar novament sobre la percepció que és té dels catalans al món.
Com amb tot, les mirades són divergents. Va calant i sedimentant, mal ens pesi, una certa sensació que som un país generador de talent –bressol, fins i tot, de genis -, però buit d’oportunitats. He trobat a Mèxic catalans i osonencs que han fet el relleu dels vells emigrants, cofois de viure-hi. M’han vingut a dir que si la gent jove vol obrir-se camí més li val que vagi triant el país cap on migrar.
Enlloc lliguen els gossos amb llonganisses (de Vic), desenganyem-nos.
Ara bé, mentre algunes societats són terreny abonat a les capacitats, d’altres, com la nostra, semblen terra erma.
Potser fóra bo canviar de llavor.

(publicat al 9 Nou)

Nous camins del vi

En un esplèndid treball periodístic a La Vanguardia (18/3/14) titulat “Dissidents de les DO”, Cristina Jolonch, una de les crítiques gastronòmiques més qualificades del país, establia una brillant comparació entre l’adéu de Casa Sendra i la d’un reconegut cavista que, com d’altres, no vol pertànyer a la DO Cava. Les raons, argüia Jolonch, s’assemblen: l’una i l’altre consideren que el producte que elaboren perd valor dins els labels de qualitat sectorials.

Em fixo, avui, en el cas d’Agustí Torelló Sibill, un cavista de tota la vida que reclama adscriure’s a la DO Penedès en detriment de la del cava i s’exclama de la competència ferotge a què s’han d’enfrontar els petits cavistes de qualitat a causa del despropòsit històric que fou crear una denominació de protecció territorial que permet elaborar cava a qualsevol punt de l’Estat espanyol.

El nou projecte es diu AT Roca i el va presentar la setmana passada Miquel Bofill, l’ànima del vi a Vic, a un escollit grup de cuiners i restauradors osonencs a Can Jubany. Els dos caves són de bandera. El blanc, reserva del 2012, és essència de cava (cupatge tradicional: macabeu, xarel•lo i parellada) i cos axampanyat. En el rosat acobla a la blanca macabeu vi de monestrell “seguint la recepta de l’àvia”, com qui fa cuina de raïms. Les receptes del terrer són, avui, més vives que mai. Tinguem-ne cura i gaudim-les.

Publicat a El 9 nou