Lola Puig, de l’hort a l’olla

L’Empordanet és un bocí de Catalunya que Pla va ascendir als firmaments de la literatura i que la gent de la cuina han sabut esculpir magistralment a fi de vendre bon país. Aquest tros de terra tocat de la tramuntana, obert a mar per cales essencialment mediterrànies salvades pels pèls de la maregassa del totxo d’or, tancat a ponent per una serralada costanera que alberga boscos frondosos com els de Les Gavarres, té de tot. Hi ha peix de costa a la llotja de Palamós que encara duen les barques que sobreviuen al petroli global, i pagesos que pasturen ovelles de raça autòctona i en munyen la millor llet, i d’altres que crien el millor aviram i menen terra fèrtil on encara hi planten hortalisses de mena local, a l’empara d’un clima tan benigne com hi fa. D’aquí ve que al cor de l’Empordanet hi encaixin com anell al dit restaurants com el de Lola Puig.

El Fort d’Ullastret és el restaurant que somniava la Lola. Ho tenien tot de cara. La casa de menjars de la família i el fet d’haver-s’hi criat, heretant-ne de l’àvia la saviesa atresorada als fogons diaris, i l’experiència viatgera adquirida rodant el món –amb parada fonda a Mèxic-, eren base sòlida per l’etapa professional i humana endegada al costat de Ferran, el seu marit. Idees molt clares, de filosofia tan fàcil d’entendre com difícil d’explicar. Una cuina fonamentada en productes de proveïdors locals, eixits preferentment d’agricultura ecològica, sovint de l’hort de casa. Valors en alça, vent de cara i molta empenta, pregonats fins i tot amb força i èxit portes enfora del restaurant, com és ara a les cuines d’un seguit d’escoles gironines que, assessorats per la Lola, preparen els menús comprant bo i ecològic.

Aprofiteu la visita al Fort per menjar verdura sana i ufana –tan escassa a moltes cartes- i deixar-vos emocionar pel color del rovell d’ou o el de la carn rosada i amorosa del xai que tot just ha mamat llet i brotat les millors herbes flairoses. I, si us vaga, aprofiteu-ne l’hotelet per fer-hi un son i així no heu de mirar prim a l’hora d’avinar l’àpat, que de vins de l’Empordà n’hi ha un bé de déu per triar.