Desitjos

Si aquest article fos l’encàrrec d’un balanç de l’any que es tanca aniria farcit de desitjos. Els desitjos són tema recurrent aquests dies, a les nadales de paper o digitals, a les comunitats virtuals o als missatges sincopats del mòbil. La majoria, convençuts o per mandra de pensar, comparteixen desitjos de pau, prosperitat, ventura i, fins i tot, felicitat. Cada any per aquestes dates la hipocresia col•lectiva em remou les tripes. Perquè si no som capaços d’evitar massacres com la que acaba de perpetrar Israel a Palestina, és debades desitjar pau. Com són en va els desitjos de prosperitat davant les xifres esfereïdores de la fam al món ofertes per la FAO; mil•lions de persones poden morir per falta d’aliments, mentre en aquest tros de planeta patim per deixar de ser nou-rics. O que es planifiqui el creixement urbanístic, a Osona mateix, sense prioritzar la necessitat peremptòria d’espais agrícoles condemnant els pagesos a viure com tristes figures d’un país de pessebre. Menys comprenc encara els desitjos de felicitat que és l’obsessió dels humans des que caminen drets. Els proposo, doncs, en comptes d’expressar tants desitjos despullats de sentit, fer la pau amb el desig. Deixin fluir el desig que apareix sense avisar, que empeny a compartir, desig d’instants efímers o temps durable, que va i ve i té la felicitat a tocar. Que tinguin un any nou ple de desig.


(publicat a El 9 Nou)