Tan fonda com sempre, més cuina que mai

L’antiga Fonda Torres de Manlleu, la casa mare de l’hotel i del restaurant Torres Petit, compleix 100 anys. Un segle de vida d’un negoci és un temps etern, en aquesta època que travessem. Ara, els establiments d’hostaleria, celebren que amb prou feines van tirant i quan fa 5 o 10 anys que han obert ja ho celebren. Quan un en fa 25 és tot un clàssic i qui arriba a les noces d’argent els del ram li reten homenatge i les institucions li pengen medalles pel mèrit. Les d’or són una raresa i queden reservades a veritables nissagues. De cases de menjar que superin el segle en queden poques a tot Catalunya. Al costat de noms mítics com la Fonda Europa de Granollers, tindríem la Fonda Xesc de Gombrèn o Ca l’Ú de Vic, i l’antiga Fonda Torres de Manlleu.
La casa fonda és un model hostaler genuïnament català. Cuina arrelada al territori - al gust del pagès i del burgès-, horaris amplis, esmorzars de forquilla inclosos i tracte familiar i càlid, aconseguien que l’estadant no se sentís foraster.
Avui dia és un bé escàs. Com ho és que en Manel Molera, al Torres Petit, faci més de vint anys que gasta patates del bufet i cigrons d’Oristà o serveixi la becada tal com la preparava la cuinera de Corriol a Rafel Puget, segons conta Josep Pla a Un senyor de Barcelona. O que en Xavier, el seu germà, mimi i s’entesti a proposar formatges i vins de la terra. Per molts anys.

(publicat a El 9 Nou)