Moments Fòrum (1)

El Fòrum 2010 ja queda enrere. Dotze dies són suficients per poder-ne parlar amb serena retrospectiva. Només el pòsit que deixa el pas del temps permet analitzar i relatar experiències que, com la de cada Fòrum, sacsegen i obliguen a viure a ritme trepidant.
Es fa difícil rescatar de la voràgine moments sublims. N’hi ha molts, uns més forts que d’altres, alguns inoblidables. Començaré en aquesta primera crònica pels del cap de setmana. M’omplien de goig les pulpeiras concursant al Mercado de Abastos el dissabte al matí en el primer acte del programa del Fòrum Ciutat, a Santiago; la Plaça em té el cor robat i celebrar-hi el Concurs de Pulpeiras tenia una càrrega emotiva i simbòlica d’enorme transcendència. Mentre el pop coïa als potes, dos grups d’alumnes amb mestre de cuina d’excepció encetaven al Mercat el seu Merco e cociño, els uns amb Marcelo Tejedor, els altres amb Flavio Morganti, guiats i tutelats per Miguel Vila.
Sempre a la ciutat, resulta incomparable l’exposició Ao pé do lar al Museu do Pobo Galego (inaugurada el 5 de febrer i que acaba de prorrogar dates fins al proper 21 de març). El treball de camp i expositiu que ha dut a terme l’equip que dirigeix Manuel Gago (amb Soledad Felloza al davant) és digne del major dels reconeixements possibles. L’una activitat i l’altra, inèdites en el món dels congressos i els festivals gastronòmics, només són possibles en una ciutat amb espais com els descrits i amb equips humans com aquests. El diumenge, ja al recinte Fòrum, destacaria presències que segueixen situant-nos on volem estar: en l’eix del binomi pagesos i cuiners. Sessions sentides de cuina de muntanya, de productors de la comarca d’Eume, dels del magnífic projecte Granxa Familiar fins a la sessió d’Slow Food Galícia amb productes de Costa da Morte. Però si hi ha un moment especialment destacable és el de la sessió de dolços conventuals amb dues monges de clausura, Elizabeth i Encarnación, de Ferreira de Pantón, magistralment convençudes i conduïdes per Sole, a la cuina del Fòrum, explicant secrets i cuinant (per saber-ho tot sobre aquesta sessió els recomano que llegeixin la crònica que els dedica Manuel Gago a Capítulo 0). Aquests són moments únics, lluny de passarel•les de moda i expressions de prepotència, els ho ben garanteixo.