L’home del temps acaba d’anunciar – ara sí- que arriba la calor. Planyo els comunicadors de la meteorologia. Si l’encerten fan la seva feina, però quan erren el pronòstic tothom es recorda d’ells. Aquest estiu, sense anar més lluny, ho han tingut enrevessat. En comptes d’aparèixer a la pantalla assenyalant màximes històriques i mostrant imatges de calor sufocant vora la costa i a la muntanya, resulta que res de res. Ni aquí, ni allà. Ha plogut a gavadals i ha fet fresca de tardor. I tots emprenyats.
És comprensible, sens dubte, el desànim dels que venen orxata i gelats i la preocupació de molts hostalers que veuen com se’ls esmunyen els mesos d’estiu amb les terrasses buides, els menjadors a mig gas i les reserves de llits amb compta gotes. Un clatellot afegit a la davallada que estant patint de dos anys ençà. Sorprenen, tot i així, les dades oficials d’ocupació d’hotels, cases de turisme rural i càmpings, que a les comarques on és temporada alta supera llargament el 80% i a Osona justeja el 45% (si fa o no fa com l’any passat). On sí que tots es queixen és en la minsa despesa del turista. La butxaca, fi al cap, mana.
Dit això, una reflexió pròpia de migdiada estival. Si ho mirem pel bon costat, hi trobarem un estalvi dràstic en aires condicionats i vanos, en aigua i gel i en cues per anar a la platja (ara, el rècord de cues se l’emporta l’Eix); i, a sobre, s’han fet bolets arreu. El temps no és bo ni dolent, sinó la manera com el vivim.
Publicat a el9nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario