Farmàcies en guàrdia

El desgavell de la salut pública sembla lluny de tocar fons. Retallades als pressupostos dels hospitals, Caps tancats de nit, metges i personal sanitari amb sous i drets minvats i ara, per acabar-ho d’adobar, patacada a les farmàcies. D’entrada sobta, costa de creure que un gremi tan pròsper les passi magres. Estàvem avesats a veure els apotecaris com uns privilegiats. Eren, per dir-ho d’alguna manera, la nena mimada del comerç. Menjaven a part. Tenir una farmacia –pensaven molts- això sí que era un negoci. Notaris a banda, estanquers i farmacèutics han estat els únics comerços que han gaudit d’una molt favorable regulació del mercat, adaptant la seva oferta a la mida de la demanda. El somni del botiguer era de poder competir en les condicions que ho feia la farmàcia. Tenint un públic captiu garantit i dispensant un producte de primera necessitat. D’uns anys ençà, però, hi hagut esquerdes que han anat a més. Si l’aparició de medicaments genèrics va ser una primera sotregada, el retard en el liquidació de receptes de la Seguretat Social sembla que és l’estocada. Probablement tenen raó els que diuen que aquest era un sector que estava molt ben avesat, que les farmàcies havien perdut l’essència de l’apoteca per esdevenir supermercats de culte al cos i que totes els ponien. I que no són els únics que han d’esperar a cobrar a 60 dies (molts ajuntaments paguen d’un any per l’altre). Així i tot els fets són preocupants. Sobretot perquè si van mal dades a qui acabarà tocant el rebre será als últims de la fila. Als que s’han de refiar de la caixa comuna tot just per anar tirant. Aquest era el primer dels graons inamovibles de l’Estat del benestar. Més avall hi ha la pobresa, que n’hi ha i força. (publicat al 9 Nou)