Arròs amb algues

Dificultat: baixa;

Ingredients (4 comensals)

• 380 grams d'arròs bomba del Delta de l’Ebre,
• 800 ml. de fumet de peix,
• 200 g d'algues deshidratades o en conserva,
• 3 tomàquets pometa,
• 1 porro,
• 1 all tendre,
• 1 bitxo fresc,
• 1 tros d'arrel de gingebre (de la mida d'una nou),
• ½ c / c de cúrcuma,
• 1 llimona,
• pebre negre acabat de moldre,
• oli d'oliva verge extra,
• sal

Elaboració

Peleu i piqueu el porro i l'all tendre, ratlleu els tomàquets, peleu el gingebre i ratlleu-lo i hidrateu i escaldeu les algues.

Poseu una mica d'oli d'oliva a la cassola i ofegueu el porro a foc lent. Quan comenci a trencar el color, incorporeu l'all i el gingebre i deixeu que es faci uns cinc minuts.

Incorporeu a continuació el tomàquet natural i el bitxo i salpebreu al vostre gust.

Quan l'aigua del tomàquet s'hagi evaporat i el sofregit estigui prou confitat, afegiu-hi l'arròs, salteu-lo uns minuts i aboqueu-hi el fumet, afegiu-hi la cúrcuma i poseu a foc fort fins que bulli; abaixeu el foc i deixeu coure a foc mitjà fins que l'arròs hagi absorbit el brou i estigui al punt de cocció.

Tres o quatre minuts abans que l'arròs estigui fet, incorporeu-hi les algues, barregeu bé. Tapeu i deixeu reposar uns cinc minuts.

Trucs

Si no teniu a mà les algues deshidratades, podeu utilitzar-les en conserva, amb oli (d’Erismar o Porto Muiños). En aquest cas, escorreu-les bé i afegiu-les gairebé al final.

Podeu substituir les gambes per garoines.

Podeu prescindir de gambes i garoines.

Podeu afegir-hi algunes verduretes: mongeta tendra, bleda, pèsols..

Beveu-hi un vi que aguanti les profunditats de sabors marins del plat. Una garnatxa blanca amb una mica de criança, per exemple. O un rosat amb nervi.

(per al Tàpias Variades)

Les herbes estan de moda

Aquest any en farà 20 des que l’any 1991 va néixer la Fira d’herbes remeieres de Vilanova de Sau. 20 anys són molts anys per a una fira. I aguantar-la i seguir-la celebrant denota solidesa i bona salut. Vol dir que el producte escollit –les herbes- va estar encertat i el lloc triat –Vilanova de Sau- era l’idoni. Que els que la varen idear es veien en cor de portar gent al poble, cada any a les portes de l’estiu, atrets per les herbes boscanes que es prenen o que es mengen. Aquest és el secret de l’èxit de les fires que han resistit el pas del temps. Que han vençut el risc d’envelliment d’idees que altra hora foren bones i que caduquen, vivint agònicament o envellint i morint. De fires i festes que malviuen n’està el país farcit. Ho fan perquè ningú ho veu a venir o, pitjor encara, perquè veient-ho i sabent-ho no hi ha qui gosi signar-ne la defunció. Dit d’una altra manera: perquè cap responsable polític –per més local que sigui- té els dallonses de considerar que ja n’hi ha prou, tallant l’agonia i aturant la sagnia que suposa la viu-viu de fires sense lluc. No és el cas, però, de la Fira d’Herbes Remeieres de Vilanova de Sau que ha trobat un nínxol d’especialització que, lluny d’anar a menys, ha revifat amb força darrerament mercès a les tendències en auge que acosten a la cuina la terra i la salut. Els aliments d’origen proper tenen el vent de cara; a cops, amb més embolcall que substància, però l’hi tenen, tant se val. Poder presumir que cuinar amb herbes collides a l’hort de casa o al bosc proper és motiu de prestigi per al xef contemporani. Explicar, a més, que el plat cuinat conté factors salutífers perquè els ingredients que ha emprat i la manipulació que n’ha fet sumen a favor, esdevé un argument d’alt i renovat valor comercial. Vilanova té entre mans, doncs, un petit tresor. La importància de la Fira d’Herbes transcendeix l’àmbit d’influència dels “bojos per les herbes”, d’aquells que van pel món amb la lupa de llucar remeis naturals per a tots els mals i, per la conjunció d’elements citats, transita amb èxit de ca l’apotecari a la cuina del restaurant. Enguany, per certificar-ho, un osonenc d’èxit i un dels cuiners catalans amb més projecció del moment, Nandu Jubany, actuarà de pregoner. Un vilanoví universal, rodamón, pintor, poeta i bocafí, Fidel Bofill, n’ha traçat el cartell. Mentre, Joan Carles Rey, l’herbolari de Sau, ànima mater de la Fira, tornarà a exercir d’alquimista de luxe, preparant de casa seva estant, paperines d’herbes, monovarietals o amb cupatge, com qui fa vi amb els millor ceps. La recepta està servida, el plat és a taula. Aquest 5 de juny a Vilanova de Sau.