Si els cuiners rebessin les etiquetes o els qualificatius que els pengen els que en pengen seguint les pautes dels ritmes i els aires que els mouen, n’ hi hauria un que obtindria per merescuda unanimitat el títol de bluesman de l’Empordà. És en Xavier Sagristà, oficia al Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós a tocar Figueres. Hi és des del 1993 juntament amb Toni Gerez, socis i directors d’orquestra, l’un a la cuina, l’altre al menjador, d’aquesta antiga masia pairal que ja era restaurant d’alta cuina, reconegut amb prestigi i pedigrí, quan ells van arribar-hi. Venien del santuari culinari de Cala Monjoi, del Bulli, on en Xavier hi exercí de cap de cuina del mestre de mestres, en Ferran Adrià.
En Xavier Sagristà és un nervi. Vitalista, optimista, rialler, encomana l’alegria a qui té a prop. I toca sense parar i hi toca quan toca un plat, amb aquell ritme que t’enganxa, profund, melòdic, trempat i lluny de les estridències dels devoradors de modes, alhora. Cuina amb rauxa empordanesa i amb el seny que donen els anys i l’ofici ben après. Entre mar i muntanya com ho evoca justament als apunts de cuina del llibre del que n’és autor. Com si ho fes per hobby, com un d’aquells bluesmans blancs que mai són vells.
Oci i gastronomia