Cuiner de pagès

L’Oriol ho té tot. És l'enveja dels seus col·legues. el que va començar sent un intent honest i conseqüent de prosseguir l’activitat professional que li era pròpia, la de cuiner, retornant als orígens, ha acabat resultant una de les apostes mes modèliques i encoratjadores de la cuina catalana actual. Mentre les guies situen la moda a la ciutat comtal, resulta que els establiments més mimats i cobejats -on es citen els cuiners quan surten de casa- s'ubiquen lluny de la metròpoli, fora fins i tot de les comarques mes agraciades, de les considerades "destins" gastronòmics. Per mostra Els Casals, en un poble sense pedres històriques ni monuments, al bell mig del Bergedà, com qui diu res!Però és que l'Oriol ho broda. És pagès i n'exerceix i ho exhibeix, murri, llest, savi com és. I és cuiner i en fa i en sap, i a més està més a la cuina que enlloc, més que molts. Té, això sí, força sort. No està sol. Al menjador i en tot i per tot hi té la Marta, que vetlla per què no falti res, i pel benestar dels hostes, factors cabdals d'èxit d'un restaurant, per més que s'enalteixi qui cuina. Però hi ha més complicitats encara: els seus germans, pagesos i actius i inquiets, els autèntics I+R+D d'Els Casals. Un restaurant amb uns pilars tan fons i ferms té llarga vida garantida. Que per molts anys en puguem gaudir!