El mateix dia que, des de la Fundació Alícia, Ferran Adrià parlava i tancava la polèmica intentada contra ell per part de Santi Santamaria, a la Universitat de Vic tenia lloc l’acte de cloenda de la segona edició del Màster de Comunicació i Gastronomia. Un èxit. La sessió de cloenda l’impartia Pau Arenós. Magistral. El títol de la conferència era “Perquè ens agrada la cuina tecnoemocional?”. Malgrat personalment cregui que el concepte pugui ser discutible, el que vàrem fer a Vic va ser escoltar i parlar-ne, argumentant, dialècticament i amigable, amb passió i un somriure. En un dels millors marcs possibles per debatre de semàntica, nomenclatura, història, cuina i comunicació. Entre professors, estudiants, científics, periodistes, llonganissaires, aficionats i cuiners –pocs, dos. Acadèmic. En Pau en sap un niu i el moment és dolç, aprofitem-ho. Per consolidar i per créixer, tot fent cures d’humilitat. Saludable. Debatem com ahir sense acritud, ni ànims caïnites, ni dogmatismes, ni ànsies malsanes. Exemplar, modèlic.
El mismo día que, desde la Fundació Alicia, Ferran Adrià hablaba y cerraba la polémica intentada contra él por parte de Santi Santamaria, en la Universitat de Vic tenía lugar el acto de clausura de la segunda edición del Master de Comunicación y Gastronomía. Un éxito. La sesión de clausura era impartida por Pau Arenós. Magistral. El título de la conferencia era “Por qué nos gusta la cocina tecnoemocional?”. Aunque personalmente crea que el concepto pueda ser discutible, lo que hicimos en Vic fue escuchar y hablar, argumentando, dialéctica y amigablemente , con pasión y una sonrisa. En uno de los mejores marcos posibles para debatir semántica, nomenclatura, historia, cocina y comunicación. Entre profesores, estudiantes, científicos, periodistas, charcuteros, aficionados y cocineros –pocos, dos-. Académico. Pau sabe muchísimo y el momento es dulce, aprovechémoslo. Para consolidar y crecer, haciendo curas de humildad. Saludable. Debatamos como ayer sin acritud, ni ánimos cainitas, ni dogmatismos, ni ansias malsanas. Ejemplar, modélico.
3 comentarios:
Estic totalment d’acord amb tu. En Pau va fer una bona exposició i va argumentar la seva postura i tesis amb elegància i saber fer.
Els assistents, vam comprovar que es pot estar en desacord en algunes qüestions, però que val la pena debatre i parlar-ne, sobretot, si es fa com dimecres, des del respecte i l’educació.
Felicitats per les teves elegants aportacions.
Pues qué envidia el poder asistir a ese coloquio. En fin, esperaremos al Fórum, a ver si se nos da bien y podemos asistir.
Un saludo
Roberto
Magistral ha sigut el màster de la Universitat de Vic que ens ha donat la possibilitat de conèixer a un bon grapat de professionals, de viatjar a través del menjar i de descobrir moltes persones que viuen el món de la cuina amb la passió que es mereix.
Moltes gràcies!
Publicar un comentario