22.7.08
Una de Pallars
Si aprofitant la bonança estiuenca viatgeu al Pirineu i no us requen els quilòmetres i voleu xalar amb un paisatge de muntanya en estat pur i aigua fresca -freda, freda- a doll, i a més us agrada menjar d'allò millor de cada terra, perdeu-vos pel Pallars. De restaurants n'hi ha una oferta àmplia, de cuina tradicional, bàsica, majorment. També hi ha un creatiu estrellat, és clar. Hi ha de tot. I una oferta remarcable de productes autòctons d'alta qualitat. Un Col·lectiu de Cuina és marca de confiança: La Xicoia. Si veieu l'insígnia entreu-hi. Tres triats per mostra, vivistats a posta. Calma, tranquil·litat, pau, tracte exquisit i cuina d'allò més honesta a l'hotel i restaurant Castellarnau (973622063) , a Escaló, a peu de carretera, riu amunt a un quart de Sort amb cotxe. Tot governat per en Josep. A Sort mateix, el gastronòmic, de nom Fogony (973621225), com el vent. Hi cuina Zoraida Cotonat i transmet els plats amb rigor i passió en Jose a taula. Ravioli de Tou dels Til·lers, coca de farigola, Bruneta, anyell de llet, xisqueta, són els noms propis que puntuen una carta que conclou amb postres molt il·lustrats. Val la gama alta. Noguera Pallaresa avall, també a peu de carretera, la Fonda Farré (973662035), sempre amb Jaume Mora al peu del canó, incombustible, vital, engrescador i voluntari on n'hi hagi un, ànima viva de La Xicoia i de les seves incomparables actuacions. A la fonda s'hi menja bo i autèntic: múrgules i ceps, girella, bacallà, confitats com els d'abans i postres que fan país. Per si fos poc, en Jaume coneix bé el vi bo, té una carta modèlica (preus modèlics inclosos). Ara, a més, habitacions refetes de nou. Un luxe de gastronomia a l'abast de tothom. Amb gent així, la cuina i el territori no han pas de patir, tenen llarga vida per endavant.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola Pep.
Quim va parir, una mica més i caig, entre poc i massa home, jajjaja.
Gràcies per el teu escrit i per confiar amb una comarca un pel allunyada de la "civilització", però que a l'hora treballadora com la primera i fent costat o intentant fer-ho als productors de la zona.
Des del Pallars Sobirà, Pep, no paris de fer les coses com les fas pel teu territori.
Amb tú, si que tenim llarga vida per endavant.
Gràcies
Us mereixeu això i més. Que l'estiu us sigui benigne. Endavant les atxes!
Publicar un comentario