Any de patates

Menjar patates és més vell que anar a peu, o almenys ho creiem així. Ullant la història tampoc ho és tant, doncs fa amb prou feines dos-cents anys que en mengem i no sempre a cor què vols. És un dels trofeus alimentaris del genocidi espanyol a Amèrica, tot i que fins al XIX no va pujar a taula. De fet, va ser la gana -com és ara la que passen a més de mig món- que la hi va fer pujar. I vet aquí que de llavors ençà s’ha fet tan famosa que quasi tots els pobles en mengem. Tant és així que, ara fa un any, l’ONU va declarar aquest 2008, Any mundial de la patata. A mi, francament, això dels anys de tal o qual cosa, no em fa ni fred ni calor. Hi ha molts actes oficials i trobades de setciències del tema en qüestió. La pregunta és: l’any que ve, què? Segurament, son de la llarga, panxacontents cofois i més gent morint de fam.

Hi ha, però, un parell d’actes que rescato del tas. L’un té lloc aquesta setmana prop de Gènova, a la Ligúria, on faran un mercat d’exposició de 500 varietats de patates de tot el món. La reina serà la Quarantina, la seva, i una de les exhibides la patata del Bufet. L’altre és justament la celebració un any més, i no pas el de més collita, del Mercat de la Patata del bufet a Orís, i en van catorze. Quina menja més fina i exquisida! Felicitats pagesos d’Orís que hi vau creure i persevereu el cultiu,any rere any, amb ganxo i grapa i ens brindeu el gust de poder-ne menjar.