El tema és vell. Hi ha gent a qui els pagesos fan més nosa que servei. Si no, que li ho preguntin a Joan Moret, de Llanars, a la Vall de Camprodon que s’ha vist obligat a lligar les esquelles de les eugues perquè no deixaven dormir alguns veïns (El 9 Nou, 9/1/09). Com si una casa a la muntanya hagués de dur el silenci i les vistes panoràmiques incorporats, doncs resulta que també els fa mal d’ull l’abeurador que en Joan instal·la l’estiu muntanya enllà. Molt em temo que si les autoritats obrissin la veda, sortirien pixapins de son fluix emprenyats pels galls que canten a trenc d’alba, les gallines que cacaregen quan ponen, o les ovelles que belen quan pasturen. Dirien prou els de nas fi, esgarrifats de tanta ferum com desprenen els porcs de l’estable estant. I els de mirada tendra, que també n’hi ha, proposarien pel cap baix la reclusió de cabres i vaques que escampen, per prats i camins, cagaions i tifarades. Segurament, aquests urbanites enamorats de la natura pura, prou que se les deuen donar de pinxo a taula, presumint de menjar botifarra del poble, formatges artesans, vedella de muntanya o poltre de la Vall. Però se’ls en refum l’ofici que hi ha al darrera, i que el camp estigui viu; el que els agrada, en el fons, és un país de pessebre on el pagès sigui el jardiner del paisatge.
Sort que bram d’ase no n’arriba cap al cel!
Publicat a El 9 nou Divendres 16 de gener
4 comentarios:
Bones,
estic bastant d'acord amb el que dius i soc dels que tenen molt respecte per l'ofici de pagès, ja sigui perquè hi tinc el orígens o pel contacte que encara hi pugui mantenir.
Dit això, aprofito també defensar una mica aquest concepte d'ajardinar el paisatge. Allunyant-me de tonteries com la de lligar les esquelles i sense pretendre arribar al nivell que tenen els suïssos, si que sap greu que amb el pòsit estètic-cultural que tenim no en treguem més suc.
Els "pixapins" poden ser una font d'ingressos important i si el que busquen és un país de pessebre doncs no em sembla malament, sempre i quan no acabem creant una ficció de cartró.
En aquest tema crec que la critica ens l'hem de fer més cap a nosaltres que no cap a fora.
Una granja no té perquè ser una cosa lletja, ni té perquè renunciar a tenir una basa de purins si a més de la granja s'aposta pel turisme rural.
Felicitats pel bloc.
A reveure,
Entesos, Joan. Aquesta és la segona part del tema: els residents de cap de setmana i els turistes són una font d'ingressos i cal potenciar-la, però sense oblidar quina és l'activitat pròpia del pagès. I el pagès ha de respectar l'entorn i parcticar l'activitat amb bones pràctiques, hi hagi turistes o no.
En seguirem parlant.
pep
Aquí, en mi Castilla y León, están desapareciendo esos pagesos. Es una verdadera lástima que los panaderos, los hortelanos, los ganaderos, estén abandonando el campo o no haya relevo. A los de ciudad cada vez más nos tira el pueblo que un día abandonó tu familia para darte un educación o para salir de la penumbra y de la dureza del trabajo, pero ante cualquier iniciativa te encuentras con el muro de la incomprensión o de la simple ayuda institucional a la que se la llena la boca hablando del mundo rural y su proyección pero luego no hay más que publicidad.......
Las tierras son arrendadas por empresarios que buscan la superproducción, que destrozan las lindes y el hábitat de la caza y que agotan pozos. Luego la administración pone dinero de Europa para fomentar la caza y su cocina cuando lo único que se puede tener son animales de granja. En mi humilde opinión no se acierta en el objetivo ni en el papel que ésta debe jugar.
Y me temo que estas cosas ocurren en todo el estado.
Un saludo. Nos vemos en el Fórum.
Roberto
tienes toda la razón Roberto. Soplan malos vientos para la gente del campo, pero empiezan a sentirse con fuerza gente que empeñada en hacer las cosas de modo distinto. Y se salen con la suya, y nosotros con ellos.
Nos vemos en el Fórum.
Publicar un comentario