Mitòmans del temps

 

Les efemèrides marquen les agendes col•lectives. Records de dates sonades, victòries i derrotes, són motiu de commemoració. La celebració de fetes pretèrites actua com un antídot al vertigen que ens provoca la consciència del temps. Els aniversaris són com estaques plantades en el camí de la memòria, tot fugint de la maleïda finitud a què estem condemnats. Frisem per què arribin el cap de setmana o les vacances i ens sentim desolats quan s’acaben. Voldríem aturar el rellotge, però el temps s’ esmuny irremissiblement.
Amb les festes del temps alimentem mites, ens alleugem i fem endreça i justícia alhora. Coincideixen aquest 2009 els dos-cents anys del naixement de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe, amb els cent de la mort de Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna, lliurepensador i afusellat per ser-ho. O, en clau ben diferent, el centenari de l’encunyament per Ferran Agulló del nom Costa Brava, que ha donat la volta al món, o de la pràctica de l’esquí a la Vall de Ribes, rememorat a taula pel col•lectiu dels Fogons. I a Manlleu ha fet 30 d’anys, sigil•losament, el mític Cafè Russinyol obert el dia de la Constitució amb el permís de la Guàrdia Civil. I a Vic obria portes a fet 20 anys la botiga de vins més entranyable que conec, el Celler d'Osona, amb un mestre que fa escola repartint coneixement professional i afecte humà, el millesimé més valuós i escàs al món d'avui. Mentre al 1999, poc després que naixés Osona Cuina, va tenir lloc a Vic el primer Fòrum Gastronòmic, a punt ara de celebrar amb festa grossa el desè aniversari a Girona

(publicat al 9 Nou)