I si parlem d’una altra cosa?

D’uns mesos ençà, anar al restaurant s’ha convertit en un gest de penitència. Menús anti-crisi, plats de cuina pobre, fòrmules, combinacions, tapes...El preu és el rei. Hem passat d’una època de vaques grasses en què tot valia, a les vaques magres d’ara que no n’hi ha prou d’adaptar-se al poder adquisitiu del consumidor sinó que a més cal fer virtuosismes per provar que un està en crisi, o sigui en el paper socialment correcte. Assistim a una veritable comèdia de la crisi. Allò que ara es valora és que un demostri austeritat encara que tingui la sort de patir poc o gens les conseqüències de la recessió econòmica. En diverses esferes de la política governamental, en comunitats autònomes i àmbits municipals, circulen consignes estrictes d’aparentar austeritat, o sigui de gastar o menys al restaurant o simplement de suprimir-ne els àpats. El restaurador, doncs, castigat dos cops: per la crisi real i per la impostada. Assistim a una autèntica comèdia de la crisi.

La resposta a la crisi no pot ser de cap manera, si volem sortir-ne airosos i enfortits, el pessimisme ni les representacions fal·laces. La crisi està posant l’oferta al seu lloc, generant una nova oferta, adaptada a les necessitats i possibilitats del client. S’havia d’acabar amb els cafès a 5 euros i els menús a 100, tothom arrodonint a l’alça i situant els preus en segments molt superiors als que tocaven. Es buscaven artificis per engreixar el compte que el client que surt de la crisi no està disposat a seguir pagant. Però el nou consumidor vol seguir acudint al restaurant a menjar bé i a ser ben servit, a passar-s’ho bé, a viure moments de convivialitat, a rebre un tracte càlid i un servei professional, i a pagar un preu coherent amb tot plegat.

En èpoques de crisi, quan avançar és com caminar pel desert, es valoren molt especialment i positiva els oasis d’optimisme, d’alegria, d’aire fresc i miratges de futur. En tenim una experiència que no queda tan lluny, la que vam generar i compartir amb milers de professionals de l’hosteleria a la darrera edició del Fòrum Gastronòmic, el passat febrer a Girona. I com que som coherents i honestos, i coneixem l’ofici, mentre molts parlen de crisi de congressos i de morts anunciats, nosaltres preparem ja el següent, el que tindrà lloc a Santiago, a Galícia, al febrer de 2010. Carregats de raons i amb noves idees, com sempre, pesi a qui pesi. En parlarem molt aviat.

(publicat a www.forumgastronomic.com)