Els del ram de l’artesania alimentària estan d’enhorabona. I ho celebren els bocafins. Que ningú cregui que lliguen els gossos amb llonganisses, però, malgrat la crisi, gaudeixen d’una certa bonança. Hi ha una fornada de gent nova que empeny per oferir qualitat i autenticitat. Aire fresc, bones sensacions, vaja. Alguns hi són de fa anys, picant pedra, innovant, maldant per ser competitius i no perdre el tren dels temps moderns; d’altres s’hi han posat fa poc, han tret el cap al mercat amb el repte de fer-s’hi un lloc i esgarrapar quota. Tots plegats conformen la flor i nata dels oficis de boca, o sigui dels que tenen per feina produir aliments a escala artesana.
Associant-se, fent pinya, creant marca territorial, com ho van saber fer els cuiners d’Osona Cuina, la força augmenta i l’aparador és més gran. En aquest món global, allò que és local –i bo- afegeix valor als productes i a la terra. Els productors comencen a tenir la paella pel mànec. A Osona n’hi ha un planter que enamora. Pagesos de debò que amb llet de vaques i cabres elaboren formatge de primera a Santa Eugènia i Tona, i a Gurb crien vedells de carn saludable. A les portes del Montseny, cansaladers de bandera, cervesers d’avantguarda i viticultors d’excepció. A Folgueroles, un forner de veres i diplomat. I a Sant Quirze, ratafia de fassina. Artesans modèlics del menjar i el beure. Osona Terra.
(publicat al 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario