Vins de la terra als vessants del Montseny

Fins fa pocs anys, qui volia fer vi de vell nou ho tenia força cru. Hi havia com una mena d’encarcarament en el pensament vitícola que feia difícil plantar vinyes i fer vi on no n’hi havia. Això no obstant, fullejant la història de la vinya i el vi vèiem quin mapa tan diferent l’actual respecte al que predominava fins fa amb prou feines un segle. La fil•loxera, aquella plaga que va arrasar les vinyes, va provocar un cataclisme a la vella Europa, deixant ermes antigues vinyes, reemplaçant els ceps per cereals o patates, o plantant-ne de nou on mai n’hi havia hagut.

Amb aquestes premisses i un sarró ple a vessar de coneixements enològics i experiència en l’exercici de l’ofici, Josep Trallero buscava ara fa quinze anys unes terres on conrear-hi vinyes de les varietats preferides, on la terra i el clima ho permetessin. Sempre, és clar, amb el permís del preu del sòl. Resultat de la cerca, passant per la Cerdanya, va arribar al Montseny. I fou en ple parc natural, sota el castell de Montsoriu, en una atalaia assolellada a tocar Breda, en el terme de Sant Feliu de Boixalleu, on va plantar l’estaca.

Home d’idees fermes, de principis savis i sòlids fonaments, en Trallero cultiva les varietats de raïm que més li agraden, del fruit n’extreu allò que de millor ha donat la terra, analitza el most, els compara entre ells, els aplica la tecnologia d’elaboració i el procés enològic més apropiat, i de la barreja justa n’elabora els millor vins possibles que permet cada collita. Defuig les etiquetes. Fa vins que d’altres anomenen biodinàmics o ecològics o naturals. Ell fa vi del bo i prou. Vins blancs, vermells i negres, i xampany (deu ser l’únic que no fa cava). Viu fora dels circuits. No pertany a cap denominació i està vacunat contra les modes. Li agrada que la gent conegui el celler, d’aquí ve que obri portes i guiï visites i ofereixi el tast a peu de vinya. El té a cartes amigues i aparadors sensibles. Són vins de la terra, d’empremta radical. Vins sans, per beure i gaudir i viure molts anys.

(publicat a Gastronomia i Oci)