Esmorzar a taula

Als especialistes en nutrició se’ls ha girat feina. Qui més qui menys es deleix per conèixer la dieta més apropiada, la més saludable, la que ens farà viure més anys o la que ens permetrà afrontar amb èxit alguna malaltia. Ara molts metges –uns més que d’altres, tot sigui dit- aconsellen dietes, règims i combinacions d’aliments. Cada vegada hi ha més gent a la que li reca hipotecar la seva salut a la indústria farmacèutica i més professionals de la medecina que amplien i apliquen els coneixements sobre els aliments. Cada cop som més a creure que som el que mengem.

Els aliments, tanmateix, no són iguals aquí que a la Xina ni tan sols que a la Gran Bretanya. Al món anglosaxó, posem per cas, malden per menjar sa, però amb la cultura culinària que tenen els costa déu i ajut. A casa nostra, en canvi, tenim les eines per aconseguir que allò que mengem sigui sa, tingui bon gust, ens ajudi a viure més anys i millor i a ser feliços.

Els dietistes recorden la importància de l’esmorzar, diuen que és l’àpat fonamental del dia. Com també ho diu la saviesa popular en adagis com aquell que parla “d’esmorzar com un rei, dinar com un senyor i sopar com un pobre”. Parar taula i seure per esmorzar és la millor manera d’encetar el dia. O bé aprofitar els dies de lleure per acudir a algun d’aquests espais de culte de la cuina tradicional que encara ofereixen esmorzars de forquilla. Paraules majors.

(publicat a El 9 nou)