Hi ha expressions que comencen fent gràcia i acaben fent fàstic. Qui més qui menys ha participat en una pluja d’idees, procura gestionar el temps i malda per optimitzar recursos. Si parles sovint en aquests termes sembla que siguis qui sap què i més encara si les xampurreges en anglès. Tant poc com costa parlar bé i pla. Ara, per exemple, tothom retalla pressupostos. Ho fan les economies domèstiques, les empreses, les institucions grans i els ajuntaments, per petits que siguin. Tots a fi de bé, és clar. Aquesta setmana ha tocat el torn a les anomenades Zones Educatives Rurals (ZER). Sant Boi de Lluçanès, Perafita, Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol, al Lluçanès, en conformen una. Es veu que des del Departament d’Educació els han cridat d’amagatotis, per separat, per anunciar-los que els reduïen una part dels mestres d’Educació Especial amb l’argument d’optimitzar recursos. Mestres i alumnes han iniciat una vaga blanca als centres (tots vestits amb peces blanques però sense deixar de treballar ni estudiar), d’innocents que en són i d’en blanc com s’han quedat. Estalviar en una de les franges més delicades de l’ensenyament com ho és la dels alumnes que mereixen educació especial sembla excusa de mal pagador. Les retallades de serveis bàsics solen passar factura a les eleccions. Però més enllà del màrqueting polític, mesures com aquesta són regressives i afecten la qualitat de vida escolar de qui més ho necessita.
(publicat al 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario