Una parella estrafolària. És el que molts pensaven quan va començar la festa. Tenien raó, no estàvem gens avesats a veure’ls plegats. El porc i la cervesa, junts, resultaven més propis d’altres països. Però vet aquí com una nassada intuïtiva o un cop d’efecte afortunat, van generar una fórmula que ha funcionat la mar de bé. La festa s’ha consolidat ja com una de les fites del calendari firal manlleuenc i osonenc. I atrau, cada cop més, empreses dels dos sectors implicats que n’han fet el seu mercat, afeccionats a la bona teca porcina i sibarites del trago llarg.
Les coses del menjar i del beure, des que va néixer la primera Festa del Porc i la Cervesa, han evolucionat a velocitat vertiginosa. De l’ofici de cansalader, a Manlleu i a tota Osona n’hi ha veritables mestres. Gent que d’embotits en sap un niu. Un saber fruit de la tradició que engega amb la matança (de porcs ben engreixats, és clar) i tanca el cercle amb propostes innovadores.
A l’altra banda de la barra, els cervesers. Ofici nou a la nostra cultura gastronòmica. Les cerveseries artesanes són un fenomen d’un abast insospitat. Una trentena escampades per Catalunya. Dues d’elles de la terra, la del Montseny i l'Aussesken. La mida justa, la qualitat modèlica. L'una a Balenyà, a les portes del Montseny, l'altra a Olost, en ple Lluçanès. Totes dues amb creveses d'alta qualitat, sense pasteuritzar, de blat, negres, torrades, ales i, fins i tot una d'ecològica.
Les parelles de la manduca tenen això. Al principi cadascú va a la seva, el temps els apropa i acaben plegats fent patxoca.
(publicat al 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario