La crisi econòmica dóna per molt. Hi ha qui diu que fins i tot té coses bones. Que si castiga els que han estirat més el braç que la màniga, que si posa les coses al seu lloc i fa passar tothom per l’adreçador. Francament, potser en fem un gra massa. Però el que sí és cert és que, a un sector avesat a anys de bonança com ho era el de l’hostaleria li ha vingut de nou. I que molts, amb la maltempsada, hi han deixat hams i espets. De negocis ufanosos que de cop s’han encongit n’hi ha una pila.
Alguns, en canvi, aprofiten la crisi per renovar-se, fent-ne una oportunitat, invertint en reformes de futur. És el cas d’en Nandu Jubany que acaba de capgirar el restaurant, just quan compleix 15 anys. Ell és així, mai fa res a mitges. Avança amb pas ferm i una empenta imparable . Elegant, modern, acollidor, senzillament espectacular, el nou Jubany està pensat per jugar a una categoria superior. La dels més grans. Per fer el salt que li permet la maduresa culinària que tothom li reconeix.
A Vic també s’ha renovat El Gravat. N’ha pres la batuta el xef osonenc Oriol Sala, tornant de Nova York, amb una cuina de tapes i plats petits, creativa, cosmopolita i a preus democràtics. Mentrestant, en un altre clàssic de les nits vigatanes, El Petricó, la Carme i en Tramon en preparen una per treure’s el barret. Es dirà Carmeta. Anirà de vermuts i tapes fines. Obrirà al migdia i serà molt de la terra. Molta sort!
(publicat al 9 Nou)
3 comentarios:
Creus que realment la crisi ha castigat als restaurants que oferien un producte decent, a preus raonables i ben cuinat? penso que amb crisi o sense els que van a restaurants amb ganes de ser sorpressos i gaudir de cosses bones, son un segment limitat i no gaire gran. Gent que sortien a sopar per no cuinar a casa n'hi havia molta més i penso que aquests son els que ara no surten.
És una opinió..
Al fil del que apunta Cap-i-pota, fa pocs díes parlava amb un pastisser que es dedica a fer pizzes de qualitat des de fa 10 anys. Amb clientela molt consolidada i preus raonables. Em comentava que la crisi ha fet baixar la seva facturació aprox. un 30%.
I estem parlant d'un tipus d'establiment proper, no gaire car i de qualitat.
O sigui que en la meva opinió la crisi ha colpejat a tots, fins i tot als que ho fan bé. Podia ser d'una altra manera? No crec.
D'altra banda, aquest dimarts el mediàtic Sergi Arola reivindicava que la crisi també criba els dèbils i reforça els forts. Home, és una mica dur però no deixa de ser veritat en tots els ordres de la vida. També a la restauració.
Jo de moment no tinc plans de visitar en breu la casa de Nandu Jubany, justament per culpa de la crisi.
Així que espero i desitjo (i estic convençut) que la seva qualitat contrastada el reforçi i engrandeixi fins i tot en temps de crisi. En un temps m'hi penso acostar i gaudir 'com un locu'.
Cap-i-pota, starbase, disculpeu per la tardança a respondre-us. Se m'ha acumulat la feina.
Teniu raó, la crisi ha estat i està sent molt dura i ha fet una escabetxinada. Quan hi ha sacsejades mai, però, fan del tot justícia. Segur que hi ha mediocres que tiren endavant i gent bona que ha hagut de plegar veles. Ara bé, és cert que està sortint una fornada de gent nova amb una oferta molt competitiva que hauria de fer reflexionar els que s'han instal·lat en un cercle viciós. D'això parlarem al Fòrum: hem creat un FòrumEmpresa per aportar reflexions, eines i idees. Per cert, un dels participants serà en Nandu Jubany que és un model de restaurant amb una cuina excel·lent i de negoci que funciona.
salut!
Publicar un comentario