Un any més, la temporada de la tòfona tancarà amb un balanç poc esperançador. No és pas que hagi estat un mal any, més aviat al contrari, ja que hi ha hagut una bona collita, una de les millors dels darrers anys. En públic no ho diu ni ho reconeix gairebé ningú, en canvi, d’un en un, així ho corroboren tots els tofonaires de confiança consultats. De fet, la campanya ha estat excel·lent, doncs la temporada va començar aviat i s’està estirant fins al darrer moment. Pels amants de la tòfona tot ha anat de cara: oferta abundant, preus continguts i sostinguts i un producte de molta qualitat.
A què es deu, doncs, que els tofonaires posin cara de pomes agres? Tenen les seves raons. D’entrada, els furtius, que cullen sense llicència ni escrúpols, empren totes les arts i eines, fan malbé el terreny i l’extreuen fora de temps, quan el fruit encara és verd. Són el malson del professional. Impotents, els tofonaires veuen com els pispen la cartera davant els morros, davant la passivitat dels “forestals”, que són els que s’ocupen de vetllar per la legalitat al bosc.
Més enllà d’això, el sector està encarcarat. Osona era un verger i Vic una marca amb mercat de referència. La contaminació del subsòl i l’actuació devastadora dels furtius han rebaixat notablement les collites. Mentrestant, de Sòria a la Provença i de Navarra a Graus , la truficultura està a l’ordre del dia. I aquí perdent petja, administració i sector separats i mirant cap a una altra banda.(publicat al 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario