Malalts de poder

Els objectius que mouen la gent a entrar als ajuntaments són d’allò més dispars. Van des dels que fan política de partit, als que no els mou altre interès que el del bé comú. Dels primers n’hi ha menys del que sembla. Encara que les grans marques electorals siguin les que treuen el major rèdit de la comtessa electoral, són molts, en l’àmbit municipal, els que les utilitzen per inèrcia o per un cert clientelisme fomentat des dels mateixos partits. Sigui com sigui, a l’àmbit de la política municipal s’hi apleguen un munt de persones amb ganes de treballar en benefici del poble on viuen, sense cap formació específica per escometre tal tasca i administrant recursos cada vegada més limitats. Ho trobo francament admirable. Uns i altres, amb marca forta, blanca o pròpia, saben que si han entrat als ajuntaments és perquè, mitjançant el vot, els seus conciutadans els han escollit a ser-hi quatre anys. Ho faran tan bé com puguin i se’n tornaran a casa. Entremig, hi ha qui viu pendent d’assaltar l’alcaldia. Tan els fa qui mani, estan contra tothom. Són pocs, però capaços de tot per tal d’aconseguir manar. No escatimen mitjans. Estan amargats i encomanen el malestar. Si mai governen seran uns perfectes inútils. Avesats a l’enderroc seran incapaços de construir. Es comportaran com els xèrifs, trepitjaran el petit, protegiran el poderós. Pateixen d’un mal dolent, el de poder, que no té cura.

Publicat a El 9 nou