La Picoteca pica fort (a Terrassa)

Les propostes gastronòmiques d’Artur Martínez garanteixen sempre l’excel•lència del resultat. Tant se val que seguis a la casa mare, al Capritx (Terrassa), en algun dels espais que dirigeix a l’hotel de l’Obac o en aquesta singular casa de menjars i beures, La Picoteca, al bell mig de Terrassa. Està a tocar l’Ajuntament, més cèntrica impossible, a dues passes de l’original Colmado 1917. Darrera aquest petit entramat de negocis familiars, en un radi geogràfic de veritable kilòmetre 0, hi ha el pare Martínez, home intuïtiu i emprenedor llançat que ha cobejat l’Artur i en Juanjo en les seves apostes hostaleres.

La Picoteca, sense anar més lluny, és obra a mitges dels dos germans. L’Arturs n’és l’ideòleg, el pensador culinari que sempre hi és per un cap, que conceptualitza l’oferta, la dissenya, la descriu i la duu a execució, la vigila i recondueix si cal. En Juanjo dirigeix l’establiment, porta el dia a dia i la relació amb el client, amb criteri compartit i capacitat d’organització i direcció. A la cuina equip sòlid amb gent formada a casa. A la sala José Diéguez, transmetent els valors que la fonamenten i li donen sentit, explicant els plats, recomanant els vins, atent, complaent i eficient. L’espai té molt encant. La casa és arquitectònicament una joia, amb un interiorisme reconfortant, cuidat i acollidor.

La Picoteca és una casa en la qual totes les estances domèstiques s’han convertit en espais gastronòmics. El rebedor és un bar, preparat per rebre el comensal o per oferir les copes més selectes fora d’hores. La sala d’estar és la cuina, mentre que el menjador està habilitat a cavall d’espais diversos: hi ha taules davant els fogons (cuina en viu de plats al foc), n’hi ha al menjador central i n’hi ha en un reservat que és capítol a part. Està entaforat al subterrani, s’hi baixa per una estreta escala interior i s’hi accedeix traspassant una porta secreta; tot plegat com si es tractés de la cambra clandestina d’un film d’Al Capone. Enginy a dojo i experiències en safata, just allò que sovint reclama el comensal contemporani.

I la cuina? Producte de km 0 i qualitat 10. Una carta atractiva, comprensible, assenyada i de preus assequibles. Primers plats òptims per compartir, aquesta pràctica que tan agrada a tanta gent i que dóna aquest punt d’informalitat que predisposa als plaers de la taula. Segons plats basats en bona part en la cuina al moment, de foc viu, a la vista del client. Peixos de frescor immaculada i carns de primera categoria. Les postres en la línia d’equilibri descrita, de baixa complicació i altíssima satisfacció.

Tan de bo a les ciutats de la mida de Terrassa abundessin restaurants a l’alçada de la Picoteca.