Per l’eix arriba el peix

En una recent jornada de treball entre professionals de l’hostaleria i el turisme, a l’Espai del Peix de Palamós, Nandu Jubany, amb aquella visió aguda de la jugada i la franquesa que el caracteritzen, apuntava un parell d’observacions que van captivar el públic. L’una, que els clients osonencs de Can Jubany es decanten més pel peix que per la carn. Certament no és un fet nou, la gent de terra endins quan menja en restaurants de cuina refinada prefereix, sovint, el peix. Ja sigui perquè a casa en menja poc, perquè no coneix aquelles espècies que troba al restaurant o no les sap cuinar, escull plats mariners.

En la segona reflexió, afirmava Jubany que “per l’Eix arriba el peix”, ras i curt. I sense voler-ho tancava el cercle de la jornada i posava el dit a la nafra d’un tema que és estratègic: l’apropament al mar que va suposar en el seu dia l’obertura de l’Eix Transversal. El dia que acabin les obres -i finalitzi el suplici de circular durant hores darrera cues interminables de camions (incomprensible incompetència!)- l’Eix ens permetrà atansar-nos a l’Empordà en un salt, de la mateixa manera que hauria de facilitar als empordanesos visitar fàcilment Osona. I és ben sabut que la gastronomia ha esdevingut un sucós argument per construir un bon relat i fer atractiu el paisatge. Però mentre a la Costa Brava han sabut fer els deures a temps, invertint en innovació, aquí ha primat el monocultiu del puny estret que duu l’estancament.

Publicat a El 9 nou