Anar al Motel era una fita inexcusable per als amants de la bona taula. Abans que de la cuina se’n digués gastronomia i el gremi dels que cuinen fos una institució sagrada i els cuiners fossin estrelles, el Motel Empordà ja existia. És més: va néixer quan amb prou feines lluïen estrelles i perviu malgrat les llums que enfoquen la moda. Els puc ben assegurar que l’excursió a Figueres, d’Osona estant posem per cas, era de les que preparàvem i realitzàvem amb aquell deler ansiós que precedeix les cites anhelades. Hi anàvem premeditadament, que parlant de plaers de gola és tant com dir amb ganes de gaudir a cor què vols. La xefla podia durar hores endrapant, bevent i estripant o arreglant el món. Al Motel s’hi havia d’anar, pel cap baix, un cop per temporada, que vol dir a cada estació que és la freqüència amb què –abans que ho fessin gaires- canviava i canvia la carta. No els nomenaré pas tots, però no puc estar-me de citar alguns dels plats imperdibles que m’han deixat petja a la memòria. És just i necessari encetar-la amb l’amanida de faves a la menta un plat de síntesi, d’autor, de cuina creativa, estacional, senzill i fresc, codificat al receptari de tal manera que ha estat, probablement el plat més repetit de la cuina moderna catalana. Del mateix estil, deconstrucció inclosa avant la page, seria la peuada, plat d’inspiració empordanesa. Un altre imperdible que era i segueix sent són les diverses versions de la llebre à la royale que s’hi poden tastar en època de caça, que hi coincideix feliçment amb la de bolets i tòfones. I amb elles les grans aus, pularda demi-deuil al capdavant, i ànecs i oques. I calamars, ostres, orades i pagells i gambes quan n’hi ha, i anxoves i sardines. I de l’anxova, l’espina, arrebossada i fregida, aprofitant el rebuig al bell mig de l’alta cuina, que feia les delícies de Josep Pla, bocafí d’honor i perepunyetes alhora. Abans i ara, el Motel té una de les taules de formatges més assortida que hi hagi i un ventall de postres a prova de gurmands.
Josep Mercader, patró i cuiner, fou qui va posar els fonaments del Motel Empordà, aquesta autèntica catedral de la cuina catalana. Traspassat el fundador, Jaume Subirós, -gendre d’or com l’anomena Carme Casas- n’agafà les rendes, mantenint el llegat del fundador i incorporant, amb l’ajut ja dels propis fills, tots els elements de modernitat i d’innovació que demanda el gurmet d’avui. Coherent i conseqüent està sempre amatent als millors productes de l’entorn i de la temporada, amb una carta exemplar de vins empordanesos. El Motel pot presumir, a més, d’un servei de sala eficient i rigorós, i d’obrir cada dia de l’any. Subirós és un corredor de fons, incansable, inalterable, perseverant i perspicaç, intuïtiu i murri, sobri i sensible i amb una capacitat de reacció a prova de contrarietats. Sobiranament empordanès. Endavant les atxes!
Oci i gastronomia