Pares, mares, mestres i nens que no mengen

Aquests darrers dies els diaris han anat plens d’una notícia de bon titular: els nens mengen malament. La font era la presentació d’una enquesta que la Fundació Dieta Mediterrània va fer a 2.500 escolars d’entre 8 i 11 anys de diferents centres educatius de la ciutat de Barcelona. Els resultats d’aquest treball corroboraven amb dades fefaents allò que els estudiosos, els pares i mestres responsables saben de sobres; que una gran part de nens en edat escolar s’alimenten, cada cop més, amb menys aliments. L’estudi destacava, per seguir citant els exemples que han cridat l’atenció als mitjans que se n’han fet ressò, el fet que el 32% d’alumnes no hagués tastat mai els espinacs, que el 23% no hagués menjat mai tomàquet fresc i que quasi el 15% no mengés taronges a grills. Increïble, però, segons sembla, cert. Està previst que els tallers de cuina que són a la base de l’enquesta es vagin fent amb escolars de tot l’Estat espanyol fins a arribar al milió d’alumnes. És per aquest motiu que caldrà estar amatents a l’evolució de dades que provinguin d’àmbits rurals, així com d’altres ciutats per veure quins matisos –potser algun de cabdal importància- introdueixen a l’estudi.

I ara anem al gra. Sembla ser que el taller de cuina consistia a preparar una “amanida del bosc mediterrani”, plat que com tothom sap forma part de la cuina de cada dia, està a tots els receptaris tradicionals i és un concepte abastament arrelat a la nostra cultura. El plat duia espàrrecs, espinacs, pastanaga, tomàquet, taronja, pinyons, olives negres i tonyina de llauna, i estava amanit amb una vinagreta de gerds. Aliments amb els quals ens podem entrebancar passejant per un bosc mediterrani, posem per cas a les Guilleries. L’esquerda del plat la provoca, però, més l’atapeïment barroc d’ingredients en un mateix plat que no pas la creença difosa en alguns cercles que el concepte “dieta mediterrània” tingui una implantació històrica que mai no ha tingut. Vull dir que si bé és cert que els destins culinaris estan regits pels preceptes d’harmonia entre cuina i salut descrits pels estudiosos sota la marca científica Dieta Mediterrània, no ho és menys que en pocs territoris i èpoques històriques s’hi ha menjat segons el model descrit.

Tornem als escolars, perquè l’estudi es difumina quan toca arremangar-se. Si els alumnes que van participar als tallers reconeixen que no mengen aliments que seria natural i necessari que mengessin, deu ser culpa d’algú. De la família? segur; de l’escola?, també. Suposo que quan arriba l’hora de sopar, àpat diari que es fa a la llar, els pares (i mares) dels nens que van respondre l’enquesta es fan l’orni amb l’excusa que el dinar ja ha estat suficient i que a casa hi ha poc temps per cuinar. Els mestres (i les mestres) dels escolars entrevistats devien mirar cap a una altra banda mentre els nens feien ois a taronges i tomàquets, com si l’alimentació real no formés part de l’educació. Uns i altres, excuses de mal pagador. Sort n’hi ha que a més de mig món els problemes d’alimentació són de pura supervivència. Els nostres són de societat rica, de nous rics.