Si ara fa nou anys algú m’hagués dit que Osona Cuina presentaria la campanya d’activitats al mercat de la Barceloneta, m’hagués costat creure-ho. I és que, al 1998, quan va néixer el grup ja ens semblava una fita alta plantar una pica a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, a la Dama del paraigua. Però és que tampoc era imaginable que un espai culinari de luxe en un mercat municipal popular com és el de la Barceloneta, el regentaria l’Àngel Pascual que ha baixat amb el Lluçanès a coll i l’estrella per arracada i s’hi ha instal·lat amb tots els ets i uts convertint el restaurant del mercat en la nineta dels ulls dels gurmets barcelonins i en un lluït aparador d’Osona Cuina al cor de la ciutat comtal.
Allà, al Lluçanès d’ara, vaig acudir-hi citat pels amics d’Osona Cuina que ens van fer delir, un any més, amb les més delicades menges a base de tòfona negra i porc d’Osona, escassa l’una, únic l’altre. De tot, lo millor. Tot excel·lent, per bé que no puc evitar citar l’emoció provocada pels dos plats d’oposat signe entranyable: l’escudella amb pilota i tòfona, i el salmís de becada (canapé inclòs) del Lluçanès. De llàgrima viva. Fent-ho tan exquisit, qualsevol! Qualsevol que en sàpiga prou, és clar. Així sí que es fan amics i es fidelitza parròquia, a Osona, a Barcelona i a la fi del món. Per cert, parlant d’amics, quins senyors vins que van regar la cuina, triats pel senyor del vins, en Miquel Bofill. Un blanc d’alta costura, de Calonge, i dos negres d’alta costura borgonyesa sense escarafalls d’expressió –quin bé de déu!-, tranquils, sedosos, càlids, tardorals, sensuals,....Com el sopar i la gent que Osona Cuina va aplegar a taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario