Jordi Jacas, cuina amb ritme

Que els cuiners es moguin, en els temps que corren, ja no és nou. Van d’aquí cap allà, ja sigui servint banquets fastuosos, psicolabis fashion i bolos gastro amb l’excusa més impensable, ja sigui fent classes, ponències o shows culinaris. Tot això i més ho ha fet, de vegades actuant amb nom propi –el del Molí de l’Escala que és el seu-, a voltes sota la marca de Joves Cuiners que és un dels Col·lectius de Cuina de Catalunya que fundà i lidera. Hem compartit aventura, feina i projecte a Lió i a Frankfurt, i al propi Fòrum Gastronòmic a Girona, on celebrarem plegats, ells i nosaltres, 10 d’anys de vida aquest 2009.

En Jordi Jacas és l’ànima de l’un i de l’altre. Es parteix i es multiplica. Aconsegueix refinar la cuina que fa al Molí de l’Escala, mantenint ben viva la memòria culinària que li ha llegat el pare Jacas, aportant-hi alhora un capítol de plats de cuina creativa, lentament però segura, construint ensems una oferta atractiva, sòlida, contemporània i competitiva. L’espai, un antic molí fariner del XVII per on transcorria la Via Heràclea, que subministrava la llum pública a l’Escala, transmet confiança, solvència, tranquil·litat i serenor. Valors que en Jordi s’ha fet seus, empaltant-ne els projectes compartits, injectant-los energia a gavadals i dosis infinites d’optimisme assenyat i dinamisme arrauxat. Ja em diran, si no, com es fa que un pugui penjar-se l’etiqueta “jove” demostrant seguir-ho sent sense passar-se ni pansir-se un pèl.

Prova de tot plegat en són les fantàstiques vetllades estiuenques que amb vist-i-plau municipal gosa tornar a muntar enguany competint amb els cartells més glamurosos de la Costa Brava i festivalera. El Gastromusical del Molí de l’Escala és un menú combinat, de cuina marca de la casa amb música d’alta volada. L’espai és ampli, la professionalitat garantida, l’ensamblatge ben engranat estalvia aventures al comensal-espectador. Mònica Green, Marcelo Mercadante, Asstrio, Jabier Muguruza, Diego Cortés són els noms del 2008. Gospel, verdures de l’hort, flamenc, garnatxa blanca, tango, peix fresc que encara belluga, jazz, mar i muntanya empordanès i cuina dolça per acabar nit enllà a la llum de la lluna d’agost i la Mediterrània al fons. Quina gana, quina marxa! Jordi, no paris.

Pep Palau