Aquest estiu ens han deixat dues persones, l'obra de les quals ha marcat petja. A principis de juliol moria Simone Klein Ansaldy, Simone Ortega, als 89 anys. Alsaciana d'origen, immensament culta, de mentalitat oberta i progressista -vaig tenir ocasió de compartir-hi taula al Casino de Madrid fa deu anys- ha estat sens dubte l'autora de llibres de cuina més llegida a Espanya. D'ella i de la seva obra ja s'ha dit, a hores d'ara, tot. Però no em puc estar de subratllar els 3,5 mil·lions d'exemplars editats del seu llibre 1080 recetas de cocina. És el llibre de capçalera de milers de cuines domèstiques, o sigui el llibre que descriu bona part de la cuina que es menja a les llars on es cuina. Obra mestra, que ella introduïa així: "Este libro de cocina no pretende, naturalmente, hacer época (...). Sí quiere ser, en cambio un libro de nuestra época (...). Las recetas van agrupadas en los capítulos clásicos (...). Me ha parecido útil no darles nombres rimbombantes, sino simplemente bautizarlas por sus ingredientes (...)." Tota una lliçó, tot un model, prenguin nota. Infinitament més útil, en tot cas, que els receptaris impossibles de cuiners d'èxit que omplen les lleixes de les biblioteques familiars.
A Lió, molt més jove, als 64 anys, un càncer posava fi, el 29 d'agost, a la vida de Jean-François Abert. Signant sovint les seves cróniques de vins i productes de la terra amb el seudònim de Jean-François Werner, Abert formava part d'aquella rara espècie de periodistes culturals que fan crítica i entenen, posem per cas, de jazz, de vins i de cuina, i són, alhora, fins gurmets de teatre, òpera o cinema. Així era Abert, "amorós dels mots" capaç d'escriure La cuisine c'est beaucoup plus que des recettes, l'obra mestra d'Alain Chapel, o, anys més tard, Lucide et ludique, de Pierre Gagnaire. Aquest "poeta dels sabors" té, però una obra que em va impactar: Le génie des saveurs. Publicat al 1994, el llibre analitza, receptes en mà, la cuina de Bras, Conticini, Ducasse, Gagnaire, Jeffroy, Menau, Passar, Roellinger, Veyrat, entre d'altres, amb rigor, agudament, sense dogmes, prejudicis, ni etiquetes. La crisi econòmica, escriu premonitòriament Abert ".. el descens de facturació i de clientela, l'evolució de les sensibilitats alimentàries, recomanen als cuiners un replegament vers els conforts dels estereotips", mentre anima els creatius a utilitzar "productes poc maltractats", per acabar recordant que fou "l'amistat comuna de productors, cuiners i viticultors" el que va inspirar el llibre, sense la qual la cuina pot entrar en un nou "desordre alimentari" en un símil al "desordre amorós" anunciat per Pascal Bruckner i Alain Finkielkraut. Un model d'anàlisi i de literatura gastronòmica. Infinitament més profund que molts llibres de moda de la cuina professional.
A Lió, molt més jove, als 64 anys, un càncer posava fi, el 29 d'agost, a la vida de Jean-François Abert. Signant sovint les seves cróniques de vins i productes de la terra amb el seudònim de Jean-François Werner, Abert formava part d'aquella rara espècie de periodistes culturals que fan crítica i entenen, posem per cas, de jazz, de vins i de cuina, i són, alhora, fins gurmets de teatre, òpera o cinema. Així era Abert, "amorós dels mots" capaç d'escriure La cuisine c'est beaucoup plus que des recettes, l'obra mestra d'Alain Chapel, o, anys més tard, Lucide et ludique, de Pierre Gagnaire. Aquest "poeta dels sabors" té, però una obra que em va impactar: Le génie des saveurs. Publicat al 1994, el llibre analitza, receptes en mà, la cuina de Bras, Conticini, Ducasse, Gagnaire, Jeffroy, Menau, Passar, Roellinger, Veyrat, entre d'altres, amb rigor, agudament, sense dogmes, prejudicis, ni etiquetes. La crisi econòmica, escriu premonitòriament Abert ".. el descens de facturació i de clientela, l'evolució de les sensibilitats alimentàries, recomanen als cuiners un replegament vers els conforts dels estereotips", mentre anima els creatius a utilitzar "productes poc maltractats", per acabar recordant que fou "l'amistat comuna de productors, cuiners i viticultors" el que va inspirar el llibre, sense la qual la cuina pot entrar en un nou "desordre alimentari" en un símil al "desordre amorós" anunciat per Pascal Bruckner i Alain Finkielkraut. Un model d'anàlisi i de literatura gastronòmica. Infinitament més profund que molts llibres de moda de la cuina professional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario