25.9.08

Madremanya, una plaça forta de la cuina

A la Plaça, a Madremanya, s’ha fet realitat un somni de molts: tancar una etapa i encetar-ne una de nova sense traumatismes, harmoniosament. Continuar el mateix projecte canviant de mans el govern dels fogons. Passar el testimoni a qui pren el relleu amb naturalitat, que és la manera de mantenir clients i amics aconseguits durant anys, perquè tot allò de bo hi segueix sent, i de captar-ne de nous gràcies a les innovacions que tot canvi aporta. I poder seguir plegats fent cadascú la seva via i el paper que li pertoca.

Qui ha transmès el saber, i amb ell el timó de la cuina, és en Jaume Vidal que va obrir La Plaça, al bell mig de Madremanya, aquest poblet on el temps s’atura, als peus de les Gavarres, a mig camí de Corçà a Bordils, en aquest tros de país anomenat Gironès, ara fa més de 20 anys. Ho van fer plegats amb l’Assumpta que duia les rendes del negoci des de la discreció més absoluta i s’ocupava que la casa fos un redós de pau alhora que un espai acollidor. La casa va créixer passant de restaurant a hotel, amb habitacions o apartaments de lloguer, unes i altres amb el mateix nivell de confort mostra d’un gust senzillament exquisit. I, mentrestant, en Jaume menava hort i vinya propis, i ho continua fent més que mai perquè La Plaça ha tingut relleu sense sotracs. És Vicenç Fajardo, mestre de cuina a l’Aula de l’Empordà, qui ha recollit el testimoni i s’ha fet seva la cuina.

A La Plaça s’hi està molt bé, ja sigui de dia a l’ombra de la glicina, ja sigui de nit, al caliu de les velles parets gruixudes que aïllen del món. Mònica Farré aconsella els plats de cuina de temporada i els vins més adients, preferiblement de Calonge i l’Empordà. Vicenç Fajardo broda a la cuina els millors productes de la terra, escollits amb passió i amb la mirada aguda de qui sap comprar.

Aquest és d’aquells restaurants complets. La cuina, la taula, el menjador, la terrassa, l’habitació i un hort que fa delir. Un mestre que fou cuiner, un cuiner que ara és pagès, un pagès que ja no cuina, i un cuiner que té pagès. Podem demanar més?

Pep Palau
Oci i Gastronomia
Octubre/08

No hay comentarios: