Ho ha dit en Xesc, no se l’esperaven. Ni ells ni ningú. Després de tants anys demostrant-ho i la sort passant de llarg, entrava en poques travesses. Injustament. Perquè si hi ha un restaurant que reuneix amb escreix tots els ingredients per obtenir l’estrella Michelin, és la Fonda Xesc de Gombrèn. Que amb el nivell de cuina que ofereix i la qualitat del servei, amb les instal•lacions renovades i tot, els inspectors de la guia roja seguissin ignorant-lo era com una penalització a la feina ben feta. Incomprensible. Posats a buscar-hi explicacions, hi havia qui ho atribuïa al tarannà silenciós i al caràcter sacrificat d’en Xesc, a caminar al marge de la moda i no tenir el desfici de sortir a la foto, a cuinar pensant més en els clients que no pas en la crítica dominant. Indignant. Fins i tot hi havia qui creia que fer aquesta cuina en un racó de món al Ripollès tampoc l’ajudava.
Però en Xesc, lluitador de mena, se n’ha sortit. Fent pinya amb la Meritxell que duu les rendes del menjador. Cuinant amb senzillesa però amb una tècnica impecable. Guaitant el calendari i escollint l’excel•lència de cada producte. Mimant el comensal sense perdre l’aire familiar de la casa fonda. Estimant la terra i la cuina. El luxe de la simplicitat. Ara toca gaudir de l’estrella i aprofitar-la, que la Michelin no és el manà però ajuda.
(publicat al 9 Nou)
Fonda Xesc
Gombrèn
972730404
1 comentario:
una salutacio desde Padron,Pep.
Publicar un comentario