Per un 2010 més bo, just i sa

És tema recurrent, cada any per aquestes dates, la felicitació de bones festes i els millors auguris per l’any nou. Tot i que se’n segueixen enviant per correu postal, guanyen per majoria les que ho fan via electrònica. S’hi afegeixen links, vídeos i imatges en moviment, però els missatges es mantenen invariablement fidels a la tradició. Ens ho gastem tot en imatge, en efectes especials i coloraines. I els desitjos de benestar i prosperitat s’esvaneixen com la boira baixa, feixugament en temps calmat, sobtadament si bufa el vent o escalfa el sol. L’endemà de cap d’any no en queda ni rastre. Ni dels que ens han destinat parents, amics, coneguts i compromisos, ni dels que nosaltres hem tramès.
El dia d’any nou comença el temps de descompte per acomplir promeses que ens hem emparaulat a nosaltres mateixos. Convençuts, tanmateix, que n’acomplirem poques. Que s’esvairan pel camí de tan altes com eren o de febles com som. Ens empescarem excuses de mal pagador per justificar-nos, repetint resignats que qui dia passa any empeny.
Ens passa com amb les idees. Ja ens agradaria un món just, sense fam ni injustícies. Ja signaríem on fos per aturar el canvi climàtic i la pol•lució de la terra. Ja ens inciten els grans gestos i complauen les pregàries. Però com ens costa comprar productes justos, reduir combustions supèrflues, menjar aliments més sans, esperonar al pagès que els faci. Ens refiem dels panxacontents de Copenhaguen i defugim els petits actes del món de cada dia. Sigui com sigui, que l’any nou vingui més gras!