La banalitat és el vici de l’estiu. Només cal fer una ullada a les planes especials dels diaris, escoltar la programació de la ràdio o guaitar una estona la tele. Qualsevol diria que a l’estiu el cervell fa vacances. Ens tracten de babaus o volen que ho siguem una mica més.
Mentrestant, res no s’atura. Els centres de poder del món segueixen funcionant a ple ritme. Continua pujant el preu del gasoli, baixant el que paguen als pagesos per la fruita i es dispara el del blat per culpa, diuen, dels focs que abrasen Rússia. Tampoc fan vacances les guerres; hi continuen morint els que hi van a fer el soldat o els que tenen la dissort de viure allà a prop i en continuen vivint els que fabriquen armes o en xuclen el petroli. Ni es banalitza la fam ni s’aturen les causes, a l’estiu, per molta calor que faci. I mentre nosaltres omplim a vessar piscines particulars, a mig món malden per recollir una galleda d’aigua sana. Els problemes existencials mai no són banals.
La lentitud, en canvi, és la virtut de l’estiu. Però en traiem poc partit. En comptes d’empassar-nos mansament tantes dosis d’idiotesa enllaunada, podríem aprofitar el ritme feixuc que imprimeix la calor per a devorar aquells llibres que hem anat apilant durant l’any a la tauleta de nit per manca de temps. I aconsellar que ho faci la gent jove de la casa. Que la –bona- lectura és aliment per al cervell. I tot un plaer.
(publicat a El 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario