Un poble català a la Xina

És coneguda la mania dels xinesos per copiar-ho tot, més que res estris menuts. Ara, però, hi van a l’engròs. Volen clonar pobles sencers. Primer va ser Cadaqués. Després li ha tocat a Rupit. L’un i l’altre han seduït als xinesos. No és d’estranyar. Cadaqués i Rupit són pobles que enamoren. Tenen tots els atributs per captivar el visitant. Hi ha cases antigues ben arreglades, carrers nets i polits, botigues que inspiren confiança, aire pur per respirar, vistes pintoresques per perdre-hi la mirada, olors que deixen records grats i un paisatge que convida al passeig plàcid. Tots els ingredients de l’experiència vital que cerca el viatger d’avui dia. Turisme de les emocions que en diuen els experts.
Els xinesos, en canvi, no hi han vingut per turisme, sinó amb l'objectiu de conèixer a fons el model de poble, escodrinyar-ne els ets i uts arquitectònics i funcionals per mor de fer-ne un, de Rupit, allà enllà de la Xina, a Jinan, la ciutat bressol de Confuci.
Entenc que les autoritats locals se sentin orgulloses que a uns xinesos els caigui la bava contemplant Rupit. Però a mi em costa d’entendre aquest cop de cor sobtat. I que sigui justament al país del món on menys duren els habitatges, que hi construeixin reproduccions de pobles catalans semblant als decorats del Poble Espanyol de Montjuic. La bellesa si és autèntica dura mes que el festeig d’interès fogasser.

Publicat a El 9 nou 27 agost