Quina canya i que fresca, la cervesa artesana

Ara ja podem afirmar sense embuts que el fenomen de les cerveses artesanes és un fet que avança i es consolida. Són una trentena a tota Catalunya. Les anomenen cerveseries artesanes o micro-cerveseries. Tot sol començar amb una inquietud, un cuc, afecció o passió que esdevenen vocació i acaben en ofici. Gairebé ningú ho havia fet mai abans. Són neòfits, neo-cervesers, artesans de la cervesa. N’hi ha a tot el país i el que va començar sent un fet aïllat, una anècdota, està fent forat i progressant de valent, fins al punt que algunes marques industrials -les petites més que les grans- els aguaiten amb cara de pomes agres. Han fet forat al mercat, esgarrapen quota, s’obren pas lentament però segura i, a poc a poc, van fent camí. Ningú sap l’abast, a hores d’ara, que pot acabar tenint el moviment, però encara que els faci pessigolles, s’ha escampat com una taca d’oli. Els analistes freds diran que hi havia mercat; els romàntics, que calia difondre la cultura de la cervesa. Sigui com sigui, han ascendit a la divisió gastronòmica del país. Amb receptes diferents, propostes diverses, noms pintorescos, formats dispars, posats artístics i muntanyes d’il•lusió. Solen saber més de produir que de vendre, d’inventar que de repetir, de crear que de fixar fórmules. Però, mal sigui a bots i empentes, se’n surten. Hi ha un catàleg que no te l’acabes, tant per tipus com d’orígens. Hi ha les pils, les ales, les pale ales, vermelles i negres. N’hi ha de blat, de blat de moro, de fajol o amb ratafia. I abracen els Països Catalans, de dalt a baix. Se’n fan a la plana del Rosselló, a l’Empordà, la Garrotxa, el Vallès, al cap i casal, el Maresme, la Cerdanya... i, sense anar més lluny, a Osona. Els d’aquí van ser pioners i se’ls nota. Parlem de la cervesa del Montseny, feta a Balenyà. Ofereixen gamma àmplia, són dels grans d’aquests petits. Militen a Osona Terra –el col•lectiu més actiu d’artesans, de la comarca d’Osona-, i no paren de mirar horitzó enllà i exporten a mitja Espanya, a Dinamarca, als Estats Units i al Japó. Més menuts i novells, a Olost de Lluçanès, s’hi han instal•lat els de l’Ausesken. La seva oferta és més minsa -no pas la qualitat, que al pot petit hi ha la bona confitura. Primmirats de mena, meticulosos i esmerats fins a l’obsessió, broden la birra, amb precisió d’alquimistes i follia d’artistes. Uns i altres són els nostres particulars ambaixadors locals de les cerveses globals. A uns i altres, endavant les atxes que la feina ben fresca no té fronteres.