Osona, terra de xocolata

Les associacions d’imatges i paraules segueixen camins aplanats. Quan sentim anomenar Costa Brava pensem, ara a l’hivern, en garoines i ens ve a la boca el gust de iode marí ; si ens diuen Les Garrigues llesquem pa per sucar amb oli del bo; el Vallès (els “vallesos”, vaja), és terra de mongetes del ganxet; Valls vol dir calçots (encara que ara s’hagin escampats com taca d’oli socarrant tot el país); Sitges, xató; La Seu, formatge....I així anem composant un mapa imaginari de Catalunya, ric i variat, sembrat de productes autòctons, lligats sovint a cada estació de l’any, de qualitats dispars i campanyes promocionals més o menys agraciades. I Osona, de què és terra? Segons l’edat, l’estament social, l’origen, la cultura i les preferències de cadascú obtindrem, probablement, respostes diverses o, fins i tot, divergents. El porc i els embotits guanyaran, de ben segur, per golejada. Les postals les fan els tòpics i aquest n’és un de gros. No vull pas dir que no sigui fonamentat, però els productes perviuen mentre els acull la cuina i evolucionen amb ella, amb el “saber fer” dels que els cultiven, crien i cuinen. A Osona, posem per cas, han sobreviscut la patata del bufet i la tòfona (mig a les fosques). Hi ha productes, però, que sense que tinguin un vincle directe amb cap estació de l’any ni amb la idea més ancestral de “terra” s’han fet un nom a redós del territori. El cas de la llonganissa de Vic és potser l’exemple més palès. Neix a finals del segle XIX, fruit d’un saber i unes matèries primeres provinents del món rural, però a l’empara dels industrials que hi veuen un forat (el que ara en dirien un nínxol de mercat) i l’exploren. Avui no m’hi estendré, n’he parlat sovint i fa tema per ell tot sol. N’hi ha, però, un altre, que té punts d’origen en comú amb la llonganissa i que amb ell a sota el braç, ambaixadors osonencs van pel món fent país. Es tracta de la xocolata que encara recentment ha posat Vic al centre de l’univers dolç a la darrera edició del Fòrum Gastronòmic celebrada, aquest 2012, a Santiago de Compostel•la. Tres xocolaters osonencs, Rubén Álvarez (www.rubenalvarez.es) , Josep Maria Ribé (www.josepmariaribe.com) i, el mestre de mestres, Ramon Morató (www.ramonmorato.com), van fer les delícies dels assistents a les sessions que van oferir a Galícia. Postres fresques amb xocolata, combinacions agosarades amb vermut i bombons d’alta pastisseria van estar els temes triats i abastament i profunda tractats i tastats. Els tres pastissers van evocar així les arrels osonenques i dolces del Fòrum, demostrant que en aquests tretze anys transcorreguts des d’aquell febrer del 99 ell i nosaltres hem fet escola i hem contribuït a situar Vic i Osona al mapa gran i en ’horitzons gastronòmics llunyans. publicat a Osona.com