Les notícies d’un dia qualsevol tenen, si s’hi fixen, força en comú. Sempre n’hi ha de caire polític (l’escàndol del moment), de macroeconomia (les retallades), d’esports (perdó, vull dir de futbol), del temps (ara que no plou) i el plat de sang i fetge del dia. Futbol i temps a banda, ens astoren i ens indignen. Més escasses van les que passen al costat de casa, que són, al cap i a la fi, les que més emprenyats ens fan sentir.
La informació que publicava a doble pàgina El 9 Nou de dilluns passat és d’aquesta mena. Feia referència als nous desnonats, els que no poden pagar la hipoteca del pis on viuen. Quan ara fa un any i escaig es va conèixer el cas d’una família ghanesa afectada pel desnonament molta gent va pensar que aquell era un problema propi dels darrers immigrants. Però resulta que no. El daltabaix és tan profund que l’impagament d’hipoteques s’escampa i es parla, només a Osona, d’un miler de casos. El problema no coneix origen, color, edat, estat civil ni condició social.
Es diu, amb raó, que vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Certament, quan les vaques semblaven grasses tothom estirava més el braç que la màniga. Però és d’una hipocresia insuportable pretendre ara culpar del mal a qui contreia una hipoteca mentre es permet que els bancs en quedin sans i estalvis embargant qui no pot pagar. Ara que ja sabem que tenim el problema al pis del costat, només falta que deixem de mirar cap a una altra banda.
3 comentarios:
hola! Estic molt d'acord amb tu amb el comentes dels desnonaments pero crec que l'argument de que em viscut per sobre de les nostres possibilitas no s'ha de fomentar massa doncs ens porta a la passivitat i crec que tampoc es cer.
La veritat Pep, que yo t'escric perque estic intentant contactar amb la Lola Puig i no hi ha manera. em pots ajudar
primavera_silenciosa@hotmail.com
Hola, Pep t'estic sentint al suplement Catradio:
Avui què està el gran Pep:
Pregunteu-li per la becada...:))
Pep: avui a Vic Lactium
Salutacions,
Uff, un tema indignant perque a copia de repetir que els responsables som tots, així per igual, sense graduacions ni prioritats al final quallarà com quallen tants altres missatges de merda (amb perdó, però m'indigna molt el tema).
I així estem, amb missatges pudents dins de la sopa: castellà perseguit a Catalunya, la culpa es del personal que va comprar un pis quan no podia i altres perles.
Bé, a veure si em passa el cabreig fent una passejadeta per el Làctium, que veig que en serem molts hehehe :))
Publicar un comentario