Dinar de tàper

Coincidint amb les acaballes del curs escolar, segueix ressonant aquests dies un tema que va a més: l’ús de la carmanyola a l’escola. S’arrossega de fa un parell d’anys, però és ara que ha agafat amplitud i, com passa sempre, Ensenyament i Federació d’ampes l’han posat damunt la taula. Empesos pels fets, estan regulant-ne l’ús, adequant espais, dotant els menjadors escolars d’electrodomèstics destinats a la conservació i a l’escalfament d’aliments. I vetllant, és clar, per la custòdia dels alumnes que mengen per lliure.

La carmanyola es posa de moda, ves per on. Agafat així per la tapa pot fer certa gràcia. Ara bé, si furguem una mica, potser ja no en fa tanta. Perquè segons diuen tot plegat arrenca de la impossibilitat que al•leguen moltes famílies de sufragar els 150 euros que costa de mitjana el dinar del menjador escolar. Preocupant per partida doble.

Perquè malgrat els senyals positius que arriben de molts centres en el sentit d’incorporar productes locals als plats o d’inclinar-se sense embuts per la cuina ecològica als menjadors escolars –a Osona i al Ripollès ja en són unes quants -,segueixen havent-hi moltes mares i pares que s’inhibeixen a l’hora d’assumir la importància del dinar dels seus fills. Quan es queden al menjador li passen el mort a l’escola. Però si el menjar va dins un tàper, ells en són responsables únics. I el que hauria de ser una excepció pot esdevenir la regla.


Publicat a El 9 nou