Recordo com si fos ara el dia que Jordi Parramon va inaugurar el restaurant que duia el seu nom, l’any 1996. Hi arribava, després de compartir fogons amb el mestre de cuiners rebels Jean-Luc Figueras, amb l’aspiració de les estrelles, sumant-se i aportant prestigi a l’incipient Osona Cuina. Aconseguia el somni de tot cuiner de l’època, ser patró del propi restaurant, com abans ho havien fet alguns dels integrants d’aquells Joves Amants de la Cuina apadrinats per Pierre Gagnaire a la dècada dels 80.
El món de les estrelles no estava fet, però, per aquest cuiner iconoclasta, introvertit i lliurepensador. D’aquí ve que un bon dia, per sorpresa de tothom –i desesperació de la família- decidís canviar la litúrgia encorsetada de l’alta cuina per la frescor d’una casa de menjars contemporània (Cardona 7). El cuiner manlleuenc emprenia, així, el camí de l’exili culinari apartant-se dels focus de la moda, podent gaudir de lleures i aficions i retrobant-se amb ell mateix. Coneixent-se millor i essent més lliure.
És, justament aquest esperit de llibertat el que li ha fet prendre la decisió que anuncia avui: plega. Tanca. Després de practicar-lo durant vint anys, deixa l’ofici. Talla, com diu ell. Enceta una nova etapa, professional i vital. S’aparta de les cuines, dedicant tot el que ha après a ensenyar, a reflexionar, a ajudar a descobrir els vincles que hi ha entre salut i alimentació. Quina sana enveja que em fas! Tota la sort del món, Jordi!
Publicat a El 9 nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario