Problemes menors

Els rànquings sempre generen tensions. La crítica directa i sense contemplacions de Martín Berasategui a la llista dels suposats 50 millors restaurants del món, concebuda i organitzada per la revista Magazine, ha destapat la caixa dels trons. Martín diu, com passa sovint, allò que molts pensen i no gosen expressar. És un mal inherent als sistemes de valoració jeràrquica: deixa molt contents a uns pocs (els que ocupen els primers llocs), frustra les expectatives de molts (aquells que creuen merèixer una consideració millor) i n’indigna uns quants. Berasategui forma part d’aquest darrer grup, el d’aquells xefs de restaurants que gaudeixen del reconeixement a la qualitat de la seva cuina per part del públic i d’un alt prestigi atorgat per la crítica gastronòmica i les guies consolidades. Aquests, quan queden relegats al gruix de l’anonimat, se senten menysvalorats i injustament ignorats, i s’emprenyen amb raó. Sobretot comprovant com col•legues seus del mateix nivell mantenen els llorers i com, de manera incomprensible, restaurants de menor vàlua, pugen al podi per damunt d’ells. L’alegria i la felicitació sincera als que aconsegueixen èxits (sigui el lideratge en una llista, o estrelles Michelin) no ha de ser obstacle per qüestionar pràctiques de dubtosa fiabilitat. Reduir l’anàlisi i valoració de la feina de cada dia, a la cuina i a la sala, a categoria de rànquing, introdueix elements de competitivitat malsana, empeny els cuiners a l’enfrontament i situa la cuina el terreny de la frivolització més banal. Just a les antípodes d’on els mateixos cuiners s’esmeren a vindicar-la, en els àmbits de l’art, la ciència i la cultura. La crítica a la llista de marres ha obert ja una bretxa difícil de tapar. Analistes i crítics seriosos posen en dubte els mètodes i denuncien els interessos i objectius que s’hi amaguen al darrera. Un d’ells, i gens secundari, aquesta particular guerra del francès d’esperit decimonònic que un cert lobby s’entesta a introduir al món de la cuina. No deixa de sorprendre, tot i així, la bel•ligerància de certa crítica que ha tingut, durant anys, en els rànquings el seu principal argument comercial i de poder. Dit això, siguem positius. La notícia de la llista, com la de la nova guerra de la cuina que alguns volen fomentar, s’esfumen com la boira matinera. El món, el de la cuina també, té problemes força més importants.

(publicat a www.forumgastronomic.com)