Tu

 Tutejar està de moda. Sembla que és cosa dels publicistes. Diuen que ara toca proximitat.  No és que vindiqui un retorn al tracte generalitzat de vostè com qui ho fa de l’uniforme escolar, però d’aquí al tu per principi n’hi va un tros. Resulta que pagues per viatjar en avió, et tracten com un sospitós des que poses un peu a l’aeroport, et fan descalçar i et passen el detector de no sé què per l’entrecuix, puges a dalt i, sense conèixer-te de res et tutegen per dir-te que seguis, et lliguis i callis.

Amb l’actual campanya electoral passa una mica el mateix. Fixin-se amb el to dels eslògans de molts candidats. Sembla que ens coneguin de tota la vida. L’un ens diu que ho fa “amb tu”. Com si tots fóssim de la colla, col·legues, vaja. L’altre va de pinxo i gosa dir que ho fa “per tu”. Per mi no cal, si vol que plegui i es dediqui a pasturar papallones. Però els que les hi foten pel broc gros són aquests galtes que asseguren que estan “centrats en tu”. Fins  aquí hem arribat! Amb prou feines si saben on és Vic, fan servir un GPS per anar de la Plaça al Mercat Municipal i encara ens volen fer creure que es passen dia i nit pensant en nosaltres. Au, va!

No discutiré l’eficàcia del “tu” com a argument de màrqueting, però trobo que invita poc a abraçar cap candidat. Resulten força més creïbles els que parlen d’idees o aquells que, carregats de bona fe, s’aventuren en municipis petits o grans, a treballar pel bé comú. Que també n’hi ha.

(publicat al 9 Nou)