12

Aquests dies, als fans del 12 els ponen totes. Estem a punt d’entrar a l’any dotze del segle XXI. Fa cent anys que no passava una cosa igual. Em diran que tampoc mai abans havíem encetat un any 11 des del 1911, però és diferent. I després vindrà el 13, l’innombrable, cap de turc de totes les supersticions, dotzena de frare (11 per qui paga, 13 per qui cobra) que ja ens vagarà de parlar-ne.

Ara toca el 12, que ho té tot de cara. És la nineta dels números. Els bojos pel 12 el creuen fins i tot superior al 10, que ja és dir. Formen colles, penyes i societats secretes que es dediquen a adorar-lo i protegir-lo del desgast. Per a Plató, Spencer i Wells, era el número de capçalera. I sembla ser que hi ha matemàtics que s’empesquen exercicis orgàsmics amb la joguina del 12.

El 12 és la mesura del temps, regula l’ordre còsmic. L’any té 12 mesos, com els signes del zodíac, les hores diürnes i les nocturnes. És el nombre de déus de la mitologia grega, de les tribus d’Israel i dels apòstols de l’últim sopar (sense comptar-hi el cap de taula). Un peu té 12 polzades i els ous es venen per dotzenes.

Esperem amb deler les dotze campanades. Però, si em volen creure, tampoc s’ho agafin molt pel fort ni s’ennueguin engolint grans de raïm. Busquin tot just 12 racons on escoltar el silenci, preservin 12 instants de felicitat i conservin amb cotó fluix 12 amics que és el bé més escàs que hi ha.. Que tinguin un bon any!