Anar a mercat és més vell que anar a peu. És una de les activitats socials més universals que hi ha. La gent hi va a tot el món. Quan viatjo mai em perdo la visita al mercat del poble o ciutat on faig estada. No hi ha res que expliqui millor la contrada, com són els seus paisatges, quins productes els són propis, què es menja a les cases i com és la gent que hi viu. Tinc més mercats que catedrals i museus plegats gravats a la memòria. Tancar un mercat és una pèrdua irreparable. Esgarrifen les reformes que n’esborren l’essència, i glaça el cor que un mercat sigui víctima de proeses bèl•liques. Perquè el mercat és, per definició, espai de pau on les persones xerren, discuteixen, conten i transmeten saber culinari. El mercat és, a més, un aparador lluït i ufanós d’olors i colors. Pares i mestres haurien de dur-hi la mainada per ensenyar-los els noms dels aliments i el temps de cada fruita i hortalissa, l’anatomia dels peixos i les carns, i l’amor a tants oficis del paladar que ens ajuden a omplir el cabàs de la felicitat. Anar a mercat forma part de la nostra cultura del menjar. Els mercats setmanals i els municipals haurien de tornar a ser el punt de venda preferit de pagesos i artesans. Esperem que sigui aquest l’esperit dels nous mercats municipals que s’han anunciat aquestes darreres setmanes, el del Sucre i del Remei a Vic i el del mercat municipal de Manlleu.
(publicat al 9 Nou, 27/2/09)
No hay comentarios:
Publicar un comentario