S'acaba la tòfona

La temporada de la tòfona toca pirandó. Coincideixen cuiners i bocafins a reconèixer que ha estat un bon any; més els costa d’admetre-ho als tofonaires, avesats com estan a les males anyades, fruit de clima advers i de mals endèmics dels nostres temps com ho són la pol·lució de la terra i el furtivisme. Sigui com sigui, l’hivern ha permès gaudir de tòfona de qualitat remarcable a uns preus sostinguts i moderats, malgrat que l’efecte psicològic de la crisi l’hagi situat entre els productes prescindibles, repercutint-ne negativament el consum. I és clar, quan val maldades més que mai tothom s’espavila. Hi ha qui ho fa recorrent a la picaresca o a l’engany, i qui sap optimitzar recursos i desenvolupar noves vies amb audàcia i enginy. Això és, justament, el que alguns proposàvem al sector i a les autoritats del ram ja fa uns quants anys. Que s’apostés per la truficultura com a activitat agrícola complementària a la recol·lecció silvestre. Semblava pecat. Mentrestant, com abans a la Provença francesa, ho han fet a Navarra, a Osca (a la Franja), a Sòria i a tants altres llocs de l’Estat, i d’allí provenen sovint tòfones que acaben a les taules osonenques. Anem tard. Iniciatives com la de l’Ajuntament de Centelles, organitzant un mercat de la tòfona, resulten encomiables. A Vic ho havien provat i els va faltar fe. Si no ens espavilem, aviat tindrem un nom sense cosa. Un altre.

Publicat a El 9 nou Divendres 13 de març