17.1.09

Pagesos, pixapins i jardiners del paisatge

El tema és vell. Hi ha gent a qui els pagesos fan més nosa que servei. Si no, que li ho preguntin a Joan Moret, de Llanars, a la Vall de Camprodon que s’ha vist obligat a lligar les esquelles de les eugues perquè no deixaven dormir alguns veïns (El 9 Nou, 9/1/09). Com si una casa a la muntanya hagués de dur el silenci i les vistes panoràmiques incorporats, doncs resulta que també els fa mal d’ull l’abeurador que en Joan instal·la l’estiu muntanya enllà. Molt em temo que si les autoritats obrissin la veda, sortirien pixapins de son fluix emprenyats pels galls que canten a trenc d’alba, les gallines que cacaregen quan ponen, o les ovelles que belen quan pasturen. Dirien prou els de nas fi, esgarrifats de tanta ferum com desprenen els porcs de l’estable estant. I els de mirada tendra, que també n’hi ha, proposarien pel cap baix la reclusió de cabres i vaques que escampen, per prats i camins, cagaions i tifarades. Segurament, aquests urbanites enamorats de la natura pura, prou que se les deuen donar de pinxo a taula, presumint de menjar botifarra del poble, formatges artesans, vedella de muntanya o poltre de la Vall. Però se’ls en refum l’ofici que hi ha al darrera, i que el camp estigui viu; el que els agrada, en el fons, és un país de pessebre on el pagès sigui el jardiner del paisatge.

Sort que bram d’ase no n’arriba cap al cel!

Publicat a El 9 nou Divendres 16 de gener

2.1.09

Desitjos

Si aquest article fos l’encàrrec d’un balanç de l’any que es tanca aniria farcit de desitjos. Els desitjos són tema recurrent aquests dies, a les nadales de paper o digitals, a les comunitats virtuals o als missatges sincopats del mòbil. La majoria, convençuts o per mandra de pensar, comparteixen desitjos de pau, prosperitat, ventura i, fins i tot, felicitat. Cada any per aquestes dates la hipocresia col•lectiva em remou les tripes. Perquè si no som capaços d’evitar massacres com la que acaba de perpetrar Israel a Palestina, és debades desitjar pau. Com són en va els desitjos de prosperitat davant les xifres esfereïdores de la fam al món ofertes per la FAO; mil•lions de persones poden morir per falta d’aliments, mentre en aquest tros de planeta patim per deixar de ser nou-rics. O que es planifiqui el creixement urbanístic, a Osona mateix, sense prioritzar la necessitat peremptòria d’espais agrícoles condemnant els pagesos a viure com tristes figures d’un país de pessebre. Menys comprenc encara els desitjos de felicitat que és l’obsessió dels humans des que caminen drets. Els proposo, doncs, en comptes d’expressar tants desitjos despullats de sentit, fer la pau amb el desig. Deixin fluir el desig que apareix sense avisar, que empeny a compartir, desig d’instants efímers o temps durable, que va i ve i té la felicitat a tocar. Que tinguin un any nou ple de desig.


(publicat a El 9 Nou)