3.5.14



Talents, genis i emigrants
Aquesta setmana Catalunya ha tornat ha refermar el seu lideratge al món en una de les disciplines que més rellevància internacional li ha donat en els darrers anys, la cuina. Jordi Roca, el germà petit del trio celestial, ha obtingut el flamant reconeixement de millor cuiner dolç del món. El premi, concedit per la revista britànica Magazine en el marc de la gala per nominar els 50 millors restaurants del món (una mena d’Òscars de la cuina) celebrada a Londres, li ha lliurat un dels mestres xocolaters més prestigiats, el manlleuenc Ramon Morató, en nom de Barry Callebaut, l’empresa que el patrocina.
El fet, coincidint amb la tornada d’un recent viatge a Mèxic, em mou a reflexionar novament sobre la percepció que és té dels catalans al món.
Com amb tot, les mirades són divergents. Va calant i sedimentant, mal ens pesi, una certa sensació que som un país generador de talent –bressol, fins i tot, de genis -, però buit d’oportunitats. He trobat a Mèxic catalans i osonencs que han fet el relleu dels vells emigrants, cofois de viure-hi. M’han vingut a dir que si la gent jove vol obrir-se camí més li val que vagi triant el país cap on migrar.
Enlloc lliguen els gossos amb llonganisses (de Vic), desenganyem-nos.
Ara bé, mentre algunes societats són terreny abonat a les capacitats, d’altres, com la nostra, semblen terra erma.
Potser fóra bo canviar de llavor.

(publicat al 9 Nou)